L’operació forma part de l’estratègia d’ampliació del parc públic d’habitatge i protecció de veïns i veïnes a les zones de la ciutat amb un teixit urbà més dens i en zones amb processos de gentrificació, i permetrà garantir la continuïtat de les 52 unitats familiars que ja hi viuen, a les quals se subrogarà el contracte de lloguer i hauran evitat passar per processos derivats de la gentrificació i l’especulació immobiliària, i adjudicar en règim de lloguer social i assequible els 25 habitatges restants a persones i famílies amb necessitat d’accés a l’habitatge.

La compra dels quatre edificis, i la rehabilitació necessària dels immobles tot i estar en bon estat general, té un cost de 21,6 milions d’euros. Es tracta d’una inversió per sota del preu de mercat, amb un estalvi d’entre un 31% i un 38%, calculat segons el cost mitjà del metre quadrat de venda en les operacions registrades el 2020 al barri en qüestió.

Prop de mil habitatges adquirits en cinc anys

Des de l’any 2016, el parc públic ha crescut en prop de mil habitatges, amb l’adquisició de 958 habitatges amb una inversió de 91,2 milions d’euros, i s’acosta als deu mil habitatges de gestió municipal. Això ha estat possible gràcies a l’estratègia municipal de compra, reforçada per la declaració de tota la ciutat com àrea de tempteig i retracte, a finals del 2018, per la qual es pot intervenir en operacions de compravenda d’habitatge i aturar processos d’especulació immobiliària.

Amb les darreres adquisicions, l’Eixample, un dels districtes de la ciutat més densos i amb menys disponibilitat de sòl públic per aixecar nous edificis d’habitatge protegit, supera el centenar, amb 7 edificis de 112 habitatges adquirits. Els districtes on s’han adquirit més habitatges des del 2015 són Sants-Montjuïc (221), Nou Barris (190) i Ciutat Vella (156). Quant a l’adquisició de finques senceres, Ciutat Vella és on més se n’han comprat (10), així com Sants-Montjuïc i l’Eixample, amb 7 cadascun.