Amb una inversió de 10,7 milions d’euros, un 17% per sota del preu de mercat, l’operació de compra municipal ha permès evitar la pèrdua dels tres conjunts situats al carrer de la Mare de Déu de Port, 179-183 (la Marina, Sants-Montjuïc), al carrer de Teodor Llorente, 6-8 (el Guinardó, Horta-Guinardó) i al carrer de la Selva, 59-61 (Porta, Nou Barris).

Per què es pot privatitzar l’habitatge públic?

L’any 2006 el consistori va cedir a Regesa de manera gratuïta el sòl municipal de les tres finques durant 75 anys per a la construcció d’habitatge públic de lloguer. Aquesta protecció, però, tenia una durada de 30 anys a comptar des de les qualificacions definitives que es van fer entre el 2007 i el 2009, un temps molt inferior al venciment del dret de superfície, el 2081.

Transcorregudes les tres dècades, aquests habitatges es podrien haver privatitzat, però, amb l’adquisició directa de l’Ajuntament, la titularitat de les finques passa a ser pública i es salvaguarda el dret a l’habitatge assequible de totes les persones residents en aquests pisos de lloguer.

Les finques adquirides són les darreres de titularitat de Regesa a la ciutat, i només quedaran una trentena d’habitatges situats en diferents promocions, que, en tractar-se d’habitatge de protecció oficial, podrien ser adquirits directament per l’Ajuntament o per qualsevol altra administració.

Pèrdua d’habitatge públic a la ciutat

La privatització d’habitatge construït en sòl públic es podria haver evitat en altres promocions construïdes per Regesa, que en el seu moment en va vendre el dret de superfície. L’últim episodi d’aquestes característiques va tenir lloc el 2013, quan el Consell Comarcal del Barcelonès, format pels ajuntaments de la comarca, va vendre el dret de superfície de 298 habitatges al fons d’inversió Azora i no a una administració pública. Aquells habitatges eren de lloguer amb una protecció amb un termini sensiblement inferior al temps de cessió del dret de superfície.