Pel que fa a l’activitat exterior, es preveu que els propers mesos es coorganitzin esdeveniments a la Xina —on també es gestionarien dos recintes firals i se’n dissenyaria un tercer—, al Brasil, a Mèxic i a Cuba. Al país caribeny en serien fins a quatre, concretament sobre alimentació, construcció, transport i energies renovables.

A aquests esdeveniments se sumen més de cinquanta congressos i actes programats al Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), la gestió del qual la va assumir Fira de Barcelona el mes de novembre.

Aquestes perspectives, que estan evidentment condicionades per l’evolució de la pandèmia, han estat abordades a la reunió del Consell General de Fira de Barcelona, en què ha participat l’alcaldessa, Ada Colau.

En aquesta reunió s’han presentat també els resultats econòmics del 2021, amb uns ingressos estimats de 60 milions d’euros. Enguany l’activitat s’ha  hagut de concentrar a la segona part de l’any, a conseqüència de la incidència de la covid durant el primer semestre.

Torna a ser un motor econòmic

L’objectiu, més enllà del nombre d’esdeveniments i de la facturació, també consisteix a tornar a desenvolupar plenament el paper de motor econòmic i social per a les empreses, sobretot les pimes. Segons un estudi de l’Institut d’Economia de Barcelona, de la Universitat de Barcelona, en un context de plena activitat firal, la institució genera un impacte econòmic anual de 4.710 milions d’euros, amb un valor afegit brut (VAB) equivalent a l’1% del PIB de Catalunya, 35.000 llocs de treball i 971 milions de recaptació fiscal.