L’edició d’enguany, per primer cop conjunta amb les ciutats de Palma i València, ha tingut una extraordinària acollida ciutadana, amb sessions multitudinàries i un ric intercanvi d’idees a l’espai públic sobre els grans debats contemporanis. La programació ha tingut també la complicitat de nombroses entitats culturals de la ciutat, amb la proposta de 36 activitats de la +Biennal.

Les amenaces, els límits i els reptes de la democràcia, els drets digitals i les transformacions de les ciutats han estat alguns dels temes centrals de la Biennal a Barcelona. Hi han ressonat temes d’actualitat com la guerra a Ucraïna, els nous feixismes o la propagació de notícies falses a les xarxes. El comitè assessor d’aquesta tercera edició l’han integrat l’escriptor i hel·lenista Raül Garrigasait, el politòleg Ignacio Sánchez-Cuenca, la sociòloga Liliana Arroyo, els arquitectes Núria Moliner i Josep Ferrando i la periodista Ángela Precht. A diferència de l’edició del 2020, amb reserva d’entrades i sessions en línia a causa de les restriccions sanitàries, aquest any les activitats s’han pogut oferir amb accés lliure.

La major part de les sessions del programa s’han enregistrat i es podran veure al web de la Biennal.

La relació de participants en la Biennal barcelonina inclou les escriptores Svetlana Aleksiévitx i Oksana Zabujko, el filòsof Yuval Noah Harari, l’historiador i teòric polític Rutger Bregman, les cineastes Carla Simón i Lucrecia Martel, les periodistes Carolin Emcke i Masha Gessen, la periodista i politòloga Esther Vera, la filòsofa i politòloga Chantal Mouffe, el politòleg i professor Adam Przeworski i el neurocientífic Antonio Damasio.

El programa ha reflectit també els vincles culturals i lingüístics entre Barcelona, Palma i València, que han compartit alguns ponents i han ofert de manera simultània el recital Fuster, Ferrater, Bonet: cànon a tres veus.