“La Barcelona que volem és la que escolta altres territoris, la que teixeix ponts amb altres comunitats més petites, la que es converteix en un punt de trobada. La Barcelona que volem és la Barcelona diversa, plural i acollidora, la que abraça i escolta totes aquestes arribades, la que ens convida a conviure fent-nos créixer més humans i més complets.”

Amb aquestes paraules, Simón, que va arribar a la ciutat, procedent de la Garrotxa, als 17 anys, per estudiar, ha volgut retre homenatge a la Barcelona d’acollida en l’esdeveniment que marca l’inici de la festa major.

La realitzadora ha deixat clar que tot i no ser de Barcelona sent la ciutat molt seva: “Jo soc barcelonina però no soc de Barcelona. I per aquest motiu avui us vull parlar de les arribades a aquesta ciutat. Perquè, per mi, Barcelona és, per sobre de tot, la ciutat que m’ha acollit.”

Simón ha volgut parlar de la seva experiència personal en una Barcelona de descobriment, d’oportunitats i de molta cultura. Per això ha recordat la rellevància d’equipaments com el CCCB, la Virreina, la Fabra i Coats, el Centre d’Arts Santa Mònica, la Filmoteca, el Teatre
Lliure i la Sala Beckett, entre altres.

Tanmateix, la cineasta també ha tingut paraules per a les migracions complexes, que es troben amb barreres, obstacles i dificultats.

“No totes les arribades a aquesta ciutat són tan amables com la meva. A Barcelona hi arriba gent de tot arreu i per motius molt diferents. Penso, sobretot, en les persones per qui deixar la seva llar no és una elecció sinó una necessitat. A vegades ens costa posar-nos al lloc de les persones nouvingudes, ens impressiona l’alteritat i som incapaços d’identificar-nos amb els sentiments d’aquells que arriben allà on nosaltres ja vivim.”

La guanyadora de l’Os d’Or en l’última edició del Festival de Cinema de Berlín ha volgut repassar també l’èxode rural i la despoblació de les zones agràries, i ha recordat que les migracions del camp a la ciutat provoquen l’abandonament dels petits territoris, canvien el paisatge d’aquests nuclis urbans i els aboquen a la solitud.

D’acord amb la seva visió, aquests moviments desemboquen en una gran concentració de gent a les ciutats i tenen “conseqüències en la crisi climàtica, i això fa que sigui de vital importància convertir les ciutats en llocs verds i sostenibles.”

A més, Simón ha fet una crida a establir llaços amb l’entorn proper i generar un diàleg pròxim i de germanor entre els pobles i les grans ciutats.

“Podria existir un diàleg més freqüent entre allò rural i allò urbà? Seria possible que per als urbanites els pobles no siguin només un lloc de vacances? Com pot ser que, estant tan a prop, sovint el camp i la ciutat es donin l’esquena?”

Finalment, la directora ha destacat que la importància de reivindicar la identitat pròpia ha de conviure amb la diferència: “L’orgull de sentir-se d’un lloc no està renyit amb la celebració de la convivència de la pluralitat, i, en canvi, ens porta a llocs poc interessants quan apel·la a l’exclusió de l’altre, del que desconeixem”.

La lectura del pregó de la Mercè, acte que dona inici a les festes, ha estat presidida per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que després del pregó ha donat pas al tradicional Toc d’Inici, amb les danses de gegants, capgrossos i bèsties populars de la ciutat.

Trobareu tota la informació de la Mercè 2022 a barcelona.cat/lamerce.