A més de Barcelona, la Xarxa de Ciutats Machadianes la formen Sevilla, Sòria, Baeza, Segòvia, Rocafort, Cotlliure i Madrid. L’adhesió de la capital catalana a la xarxa permet proposar iniciatives que donin a conèixer la rellevància del poeta i la seva vinculació amb la ciutat a través de propostes com l’edició d’un llibre que reculli els articles que Machado va escriure al diari La Vanguardia durant l’estada a la ciutat o una ruta literària.

La incorporació de la ciutat a la Xarxa de Ciutats Machadianes es va començar a gestar al mes de març, quan la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció va aprovar una declaració institucional per reconèixer la figura de l’escriptor i creador, compromès amb els valors de la llibertat i la democràcia i amb una obra que és patrimoni de la cultura universal.

Machado i Barcelona, un amor fugaç abans de l’exili

Antonio Machado va arribar a Barcelona durant la primavera del 1938, després de deixar Rocafort, a València. El primer mes a la ciutat el va passar a l’Hotel Majestic, convertit en un centre de persones refugiades il·lustres. Les seves col·laboracions amb La Vanguardia, on va escriure 29 articles, van tenir lloc durant els vuit mesos següents, quan ja s’havia instal·lat a Sant Gervasi.

La mitjanit del 22 de gener de 1939, un mes abans de morir, Machado va emprendre el camí de l’exili.