• L’Estratègia #ESSBCN2030 és l’expressió del treball conjunt i el compromís de l’àmbit i teixit ciutadà de l’ESS barcelonina i les polítiques d’ESS municipals
• A l’acte, Álvaro Porro, Comissionat d’Economia Social, ha fet públic el nou Pla d’Impuls de l’ESS 2021-2023

El Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona ha acollit,  dimecres 14 de juliol, l’acte de presentació de l’Acord de Ciutat per a l’Estratègia de l’Economia Social i Solidària a Barcelona 2030. Impulsat per l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT) i l’Ajuntament de Barcelona en el marc de l’Estratègia #ESSBCN2030, l’Acord és el resultat d’un procés iniciat el febrer de 2019 per elaborar, de forma compartida i inclusiva, una estratègia de foment i enfortiment de l’economia social i solidària a la ciutat de Barcelona.

El 23 de juny, el Ple de l’Ajuntament va aprovar l’espai conjunt de participació de l’Acord per donar continuïtat i reforçar el procés que va servir per elaborar l‘Estratègia #ESSBCN2030. Promoguda per l’Associació Economia Social Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, l’Estratègia #ESSBCN2030 s’ha treballat de manera conjunta amb la participació de 203 persones i 147 entitats de l’ESS, i és i serà el full de ruta de les polítiques d’ESS de la ciutat durant els propers anys.

Han intervingut el primer tinent d’alcaldia d’Economia, Competitivat i Hisenda, Jaume Collboni; i el comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Política Alimentària, Álvaro Porro, per part de l’Ajuntament de Barcelona. També han participat el president de l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT), Guillem Llorens i Gragera; la directora de la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, Laia Grabulosa Descals; el representant de la Xarxa d’Economia Solidària, Jordi Via; i la gerent de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Anna Albareda Sanz.

El primer Tinent , Jaume Collboni, ha posat en valor el gran acord i paraigües que significa l’Estratègia #ESSBCN2030: al ser el reflex d’una realitat econòmica tangible, de quelcom que és present en les nostres vides (en el consum, en la producció, a l’habitatge, a l’ensenyament). L’Estratègia #ESSBCN2030 és un model que ha de permetre combatre les grans derives que qüestionen el nostre model social, amb l’augmentar del pes de l’ESS, amb el seu prestigi, donar-la a conèixer, canviant mentalitat i cultures. En definitiva, alineada als dos grans objectius del govern municipal:  combatre les desigualtats i la lluita per revertir el canvi climàtic.

El president de l’AESCAT, Guillem Llorens, en una emotiva intervenció articulada entorn un viatge personal i familiar per l’ESS i la ciutat, ha sintetitzat l’Estratègia #ESSBCN2030 en el consens per assolir canvis.  Per tant superant  legislatures, més enllà dels governs i de tot l’Ajuntament, i més enllà, de tota la diversitat de l’àmbit de l’ESS, que s’ha vist reforçat amb l’aprovació de l’Acord de ciutat. En un camí iniciat abans de la pandèmia, aquesta l’ha reforçat, amb un clam per les polítiques públiques, reconeixent l’ESS com una gent socioeconòmic molt rellevant i amb el convenciment que serà capaç de generar canvis, ara i durant els propers 10 anys.

El Comissionat d’Economia Social, Álvaro Porro, ha contextualitzat l’Estratègia #ESSBCN2030 en la trajectòria iniciada a mitjans de 2015, quan calia crear polítiques publiques per l’ESS, i com aquella hipòtesi fou constatada amb un balanç positiu del primer Pla d’Impuls 2016-2019. Ara ha estat diferent, és l’Estratègia #ESSBCN2030 qui determina el nou Pla d’Impuls ESS 2021-23, perquè l’orienta i és el compromís municipal en executar-la.  Ha posat en valor el procés de l’Estratègia  i que els seus projectes i objectius ja s’estan fent realitat, com l’inici d’obres al bloc IV de Can Batlló per acollir el pol cooperatiu de la ciutat, un dels projectes de ciutat que la desenvolupa.

En Jordi Via, representant la Xarxa d’Economia Solidària, ha definit l’Estratègia #ESSBCN2030 com fruit de la persistència, els encerts i el compromís. Persistència que demostra l’oferta de productes i serveis d’un mercat social i d’una manera de fer economia plural i transformadora, que supera els dispositius pal·liatius i la creació de llocs de treball. Encert en que l’Ajuntament assumeix aquest marc amb l’impuls de l’ESS des de la política pública. I el compromís del mateix en coproduir una visió global, que prioritza accions en el seu desplegament coparticipat. Això també explica perquè Barcelona és una referència mundial, en relació a les polítiques publiques d’impuls de l’ESS i per ser capital d’un país cooperatiu, mutualista i autoorganitzat.

Na Laia Grabulosa, directora de la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, ha destacat la importància d’esdevenir Acord de Ciutat, fet que reforça la mateixa Estratègia. Ha destacat que es pot imaginar una Barcelona, el 2030,  on s’ha transversalitzat l’ESS a totes les polítiques, a un model productiu inclusiu i esdevenint na ESS més forta,   diversa i cohesionada. I això es pot visualitzar ja amb els 10 de projectes de ciutat, que són possibles des del el seu desplegament participat en els grups de treball on totes cal que aportem.

La gerent de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Anna Albareda, ha reforçat  la idea apuntada per la Laia Grabulosa: aquesta ambició que és aquesta gran aliança, transversal perquè es pot fer entre totes, amb corresponsabilitat i el suport transversal a l’Ajuntament. Ha remarcat els altres Acords que han estat font d’inspiració, com el de Barcelona Inclusiva i Barcelona més Sostenible; ha destacat la cogovernança i els  espais definits i reals de participació, els diferents rols complementaris de les entitats promotores i entitats adherides i animat al màxim d’organitzacions i empreses a adherir-se a l’Estratègia i desplegar-la mitjançant la participació al grups de treball que fan efectius els projectes de ciutat.

#ESSBCN2030: 8 línies estratègiques i 10 projectes de ciutat

El document és fruit del treball conjunt de 203 persones i 147 entitats de l’ESS, les quals van generar més de 500 propostes, i també ha tingut en compte els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de Nacions Unides. La seva versió definitiva fou aprovada el 16 de setembre de 2020 per l’Àmbit Participat i a partir d’ara serà el full de ruta per a les polítiques públiques municipals i els actors barcelonins de l’ESS durant els propers anys.

L’estratègia #ESSBCN2030 estableix 8 línies estratègiques generals que interpel·len diversos sectors econòmics considerats clau per resoldre els principals problemes de la ciutat. A través d’una trentena d’indicadors, el document es marca fites per:

• Augmentar el pes de l’ESS en l’economia de la ciutat
• Posicionar-la com una realitat de prestigi per a Barcelona
• Crear estructures estratègiques que l’enforteixin
• Estendre-la de manera homogènia per tots els barris i districtes
• Generar més marcs de coproducció de polítiques públiques amb l’ESS
• Contribuir a prevenir i reduir les desigualtats socials dins de la ciutat
• Desenvolupar palanques que impulsin l’Estratègia, com serien el consum conscient i transformador o la compra i contractació pública responsable, per exemple
• Transversalitzar els reptes de l’economia digital, l’economia feminista, les migracions i la transició energètica i ecològica, a més d’atorgar més protagonisme a la joventut

Més enllà d’aquests objectius, l’Estratègia #ESSBCN2030 també identifica 10 projectes de ciutat que han de permetre impulsar de forma significativa, coordinada i prioritzada les 8 línies estratègiques. Concretament, l’estratègia inclou com a projectes de ciutat:

• L’impuls de plans i d’estratègies sectorials per impulsar l’ESS
• La creació d’un fons mixt que potenciï les inversions en ESS a la ciutat
• L’activació d’un pol cooperatiu de ciutat, de 4.500 metres quadrats a Can Batlló, que acollirà, entre d’altres activitats, l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona ‘Coòpolis’ com a dispositiu d’incubació cooperativa i de suport a l’ESS de referència a Catalunya i a escala internacional
• L’ampliació de la compra pública responsable per a empreses de l’ESS
• L’articulació d’eines tecnològiques que facilitin la recollida de dades del sector, mitjançant l’observació, anàlisi, mapatge i avaluació de l’ESS a la ciutat
• L’impuls del consum conscient i la creació d’un mercat social
• El desplegament d’un relat propi compartit de l’ESS
• L’articulació d’una xarxa de recursos i d’espais per impulsar, entre d’altres, la capacitació digital per a l’enfortiment de l’ESS
• La implementació d’estratègies territorials per arrelar l’ESS a tots els barris i districtes
• La potenciació de la presència de l’ESS en el món educatiu, no formal i del lleure

Així mateix, el 23 de juny passat, el Ple del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar crear l’Espai conjunt de participació de l’Acord de Ciutat per l’Estratègia de l’Economia Social i Solidària a Barcelona 2030 (Acord #ESSBCN2030), que haurà de donar continuïtat i reforçar el procés engegat, tot afavorint el treball conjunt i la governança compartida de l’Estratègia #ESSBCN2030, en la línia d’altres espais similars del consistori.

El nou Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària 2021-2023, alineat a l’Estratègia #ESSBCN2030

En la seva intervenció a l’acte, el comissionat Porro ha destacat la transversalitat i diversitat amb la que s’ha treballat aquesta estratègia en la que han participat tots els grups municipals i que es va aprovar al Consell Plenari Municipal quasi per unanimitat. “Aquesta Estratègia neix amb la vocació de portar l’ESS a la ciutat i les polítiques de suport més enllà de un govern o mandat concret” ha explicat.

També, com a mostra del compromís municipal amb l’Estratègia #ESSBCN2030, el Comissionat ha presentat el nou Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària a Barcelona, 2021-2023. Aquest té 12 objectius i 65 accions; està desenvolupat pels equips d’Economia Social de l’Ajuntament de Barcelona i d’Innovació Socioeconòmica de Barcelona Activa i té previst un pressupost global de 12 milions d’euros en despesa corrent, 7’8 milions en inversions i 2 milions en un possible fons d’inversió.