La regulació, aprovada el juny del 2024, s’està implantant a mesura que s’esgota la vigència dels convenis i ja s’aplica a deu equipaments de Sant Martí, uns altres deu de Nou Barris, quatre del districte de Sants-Montjuïc, dos a Sant Andreu i, finalment, un del districte d’Horta-Guinardó.

Amb aquesta iniciativa es reforcen els valors de la gestió cívica en la fórmula de col·laboració publicocomunitària i de participació ciutadana, que té una llarga trajectòria a la ciutat. Una de les novetats principals és la concreció dels procediments d’adjudicació dels equipaments, que és per concurrència pública i oberta a totes les entitats interessades a desenvolupar un projecte de gestió cívica. 

S’aplica a equipaments públics de foment de la participació o de serveis no especialitzats que l’Ajuntament no està obligat a prestar com els casals de barri, els casals de joves, i els centres de caràcter cultural. Excepcionalment, també ho poden ser centres cívics, espais joves, centres de recursos sectorials, casals de gent gran, fàbriques de creació i pistes esportives. En aquests casos la gestió cívica només es pot impulsar si hi ha una demanda o proposta procedent de la ciutadania que comporti el foment de la participació i que sigui d’interès general.

Una altra novetat és l’avaluació de la tasca dels equipaments a través del Balanç Comunitari, una eina d’autoavaluació i seguiment de projectes des d’una perspectiva de l’àmbit comunitari i basada en la participació. L’objectiu d’aquesta eina és avaluar però també permet construir comunitat, crear vincles i relacions, generar grups, i incorporar capacitats autoorganitzatives en les persones que hi participen.

La gestió cívica està prevista a la Carta municipal de Barcelona des de l’any 1998 i actualment hi ha 60 equipaments que funcionen amb aquesta regulació, que afavoreix la participació i millora l’impacte i el retorn social dels projectes.