Projecció de Popcorn al cinema Zumzeig
El dia 8 de gener, es projecta al cinema Zumzeig (c. Béjar, 53), el llargmetratge Popcorn [Crispeta] (2012) d'Adrià Julià. Aquesta projecció forma part de l'exposició Coses que les coses diuen, comissariada per Latitudes a Fabra i Coats: Centre d'Art Contemporani de Barcelona.
Sessió gratuïta i única, sense inscripció prèvia. Aforament limitat.
---
Popcorn és un llargmetratge realitzat a partir de material enregistrat per l’empresa californiana de fotografia òptica Photron per demostrar la capacitat d’un model de càmera ultraràpida. L’esclat a velocitat reduïda d’un gra de blat de moro ha estat prolongat allargant la pel·lícula de dotze segons fins a una durada de noranta minuts. S’hi ha afegit una banda sonora i s’ha creat un pòster que acompanya el film.
En escalfar-se, la humitat que conté el nucli de midó d’un gra de la varietat everta de l’espècie Zea mays es converteix en vapor. Això incrementa la pressió sobre la beina dura i la fa esclatar, de manera que l’interior gelatinitzat s’expandeix amb violència i, en refredar-se, forma el que anomenem una crispeta. Els grans de les espècies més primerenques de blat de moro eren massa durs per mastegar-los o per moldre’ls i fer-ne farina, així que els antics pobles indígenes de l’Amèrica Central i l’Amèrica del Sud, sobretot del Perú, Guatemala i Mèxic, els rebentaven. Els asteques menjaven crispetes i també les feien servir d’ornament.
Els colonitzadors espanyols del segle xvi van descriure cerimònies amb crispetes o momochitl, tal com es diu en llengua nahua. Molt més tard, i gràcies a la invenció, el 1837, de l’arada d’acer, els colons europeus que arribaren als Estats Units van poder esbrossar l’herba espessa de les praderies. És així com van transformar aquelles terres fèrtils de l’Oest Mitjà i la vall superior del Mississipí, que aviat es van convertir en el cinturó del blat de moro.
Malgrat la Gran Depressió dels anys trenta, la crispeta va continuar sent assequible a l’Oest Mitjà nord-americà, i la indústria dels aperitius va prosperar quan les màquines de crispetes van passar a ser habituals als cinemes. Va ser l’inici de la seva inexorable associació amb les pel·lícules de l’Oest, la seva gran popularitat i la seva rendibilitat.
Els tòpics que afirmen que vendre crispetes dona molts més beneficis que projectar films i que l’embolcall costa més que el contingut tapen la complexa i inextricable explosió històrica de les ecologies del capitalisme i l’extorsió del colonialisme. En aquest sentit, Popcorn és un drama documental sobre el silenciament de les cultures indígenes i la magnitud de la seva influència; una mena de contrapunt tècnic i mític a l’acceleracionisme, els lapses d’atenció breus i les perspectives curtes de mires.
Popcorn és també una pel·lícula de terror en què la violència industrial i la supremacia cultural es fan visibles més enllà d’un gest aparentment tan trivial i tan poca cosa com ara prendre’s un aperitiu relaxant i poc calòric.