Gonzalo Elvira i Anita García
Amb la mediació del Museu Tàpies
Escola Dolors Monserdà-Santapau
Situada al peu de Collserola, en un entorn verd i tranquil, l’escola porta el nom de l’escriptora, assagista i poeta Dolors Monserdà (Barcelona, 1845 – 1919), també significada activista en l’àmbit social i en la lluita per la igualtat d’homes i dones. Actualment, l’Escola Dolors Monserdà (Sarrià – Sant Gervasi) ocupa dos edificis: la Torre Boada (1904), un palauet d’estil eclèctic, inspirat en l’arquitectura nòrdica i modernista, projectat per Miquel Madorell Rius; i un altre edifici, de 3.000 m², que va ser posat en marxa el 1988. L’Escola Dolors Monserdà s’incorporà a espais c en la novena edició (2023-2024) amb l’objectiu d’aprofundir en els vincles entre la creació contemporània i el coneixement i la cura de l’entorn.
Gonzalo Elvira i Anita García
Gonzalo Elvira (Patagònia, Argentina, 1971) va estudiar a l’escola d’arts visuals Antonio Berni de Buenos Aires. Té una llarga i sostinguda trajectòria des del seu primer projecte individual l’any 1993. Viu i treballa a Barcelona des de l’any 2000, on vincula la pràctica artística amb la tasca educativa i pedagògica al seu estudi de Gràcia.
Els seus projectes són de llarga durada i aborden la recerca historicosocial. Porta a terme diferents sèries que es complementen i, en comptes de tancar-se, revisita o recupera en moments concrets.
Anita García, llicenciada en disseny, amb un recorregut professional dins de l’Ecodisseny, l’Art, la Mediació i el disseny social. Té experiència en Gestió Cultural, Docència, Consultoria Educativa-Sostenibilitat, projectes de Recerca i Mediació Artística, Participació i Cocreació Ciutadana.
Com a artista investiga i centra la seva obra en el diàleg entre l’art, la ciència i el disseny. S’inspira en la naturalesa, explora per a entendre’s com un ésser emocional-sensorial en convivència amb la resta d’éssers vius. Amb el seu treball reflexiona per a crear bases crítiques/ creatives / conceptuals, per a col·laborar amb accions que fomentin l’equilibri social- mediambiental- econòmic.
Com a dissenyadora social i mediadora artística-comunitària dissenya tallers, accions, kits, dispositius i maletes educatives. Conceptualitza, facilita i coordina projectes dirigits a entitats educatives, culturals, empreses, administració pública i col·lectius. A més, aborda temes diversos com la perspectiva de gènere, els drets humans, el medi ambient, l’arquitectura, el paisatge, l’espai públic i la convivència.
Museu Tàpies
El Museu Tàpies es vincula amb el programa espais c des de la setena edició (2021-2022) a partir del seu equip d’educació, amb l’objectiu de crear i fer sostenibles les relacions amb el sistema educatiu.
La Fundació Antoni Tàpies va ser creada el 1984 per l’artista Antoni Tàpies amb l’objectiu de promoure l’estudi i el coneixement de l’art modern i contemporani. Amb aquesta finalitat, la Fundació obria les seves portes el juny de 1990 a la seu de l’antiga Editorial Montaner y Simón, obra de l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, restaurada i condicionada pels arquitectes Roser Amadó i Lluís Domènech Girbau. Construït entre els anys 1880 i 1881, en una fase primerenca del desenvolupament del modernisme català, aquest edifici va ser el primer de l’Eixample que integrava la tipologia i la tecnologia industrial -que combina el maó vist i el ferro- al teixit del centre urbà. El Museu Tàpies té un enfocament plural i interdisciplinari i pretén establir col·laboracions entre especialistes de les diverses àrees del saber per contribuir així a una millor comprensió de l’art i la cultura contemporanis. És per això que combina l’organització d’exposicions temporals, simposis, conferències i cicles de cinema amb l’edició de publicacions diverses que acompanyen les activitats, i mostres periòdiques dedicades a Antoni Tàpies. En aquest sentit, compta amb una de les col·leccions més completes d’obres d’aquest artista, constituïda majoritàriament a partir de les donacions d’Antoni i Teresa Tàpies.
