Escolab

  Dimarts, 1 d’octubre, a les 19:30h.
SETMANA LGTBI. Taller: El binarisme de gènere des de la micologia i la ciència-ficció.
La biòloga Brigitte Baptiste, degana de la universitat EAN a Colòmbia, sol dir que “no hi ha res més queer que la natura”. Això no obstant, es recorre a la naturalesa per justificar la divisió binària de gènere i la dominació jeràrquica. En aquesta trobada parlarem sobre la construcció social del gènere binari i compartirem estudis sobre els fongs que demostren per què la natura és queer, a més de relats de ciència-ficció que ofereixen narratives plenes d’inspiració sobre parentius possibles en mons postgenèrics.
Cal inscripció prèvia a partir del 23 de setembre a les 9.30 h a ccsagradafamilia.net, presencialment o bé trucant al 934 508 917.

 Dimarts, 8 d’octubre, a les 18:30h.
CINEFÒRUM. Madame Curie. Marjane Satrapi. Regne Unit, 2019.
Pionera. Rebel. Geni. Aquesta és la història real i increïble de Marie Sklodowska-Curie i el seu treball guanyador del Premi Nobel que va canviar el món per sempre. A mesura que descobreix elements radioactius prèviament desconeguts, aviat es torna terriblement evident que la seva investigació podria conduir a aplicacions en medicina que permetrien salvar milers de vides, però també a usos a la guerra que en podrien destruir milions.
A càrrec de Arnau Martín. màster en cinema contemporani de la Universitat Pompeu Fabra i crític de cinema. Cal inscripció prèvia.

 Dimecres, 9 d’octubre, a les 18:30h.
TARDES DE CIÈNCIA. La ciència en la ciència-ficció.
La bona ciència-ficció ha de combinar adientment un substrat científic creïble amb una ficció argumental que pot ser tan vella (i tan atractiva) com la de l’Odissea o Els viatges de Gulliver. Ha de ser un vehicle per assolir quelcom més que l’entreteniment del lector: interessar-lo per la ciència, fer-lo pensar, criticar l’establishment…
A més de la base científica general, més o menys reeixida, de les novel·les i els films de ciència ficció, m’interessen els arguments on es juga hàbilment amb conceptes científics (biològics, ecològics o altres), o bé s’extrapolen fins a l’exageració problemes ambientals que avui tenim plantejats, com els generats pel canvi climàtic. El factor desencadenant de la colonització dels mons d’una galàxia llunyana pot ser la superpoblació i l’exhauriment dels recursos de la vella Terra, amenaça ben real ara. Hi ha obres de ciència-ficció que burxen en la nafra de la civilització contaminada i degenerada dels que es queden, en lloc de recrear-se en les aventures dels pioners que se’n van espai enllà.
A càrrec de Joandomènec Ros, catedràtic emèrit d’ecologia, expresident de l’Institut d’Estudis Catalans.

 Dilluns, 28 d’octubre, a les 18:30h.
VISIONS DE LA CIÈNCIA. Biomedicina: recerca per millorar el demà. La influència de la microbiota intestinal en la salut mental.
En els nostres intestins hi habita una comunitat de microorganismes que és essencial per a la nostra salut. Aquests microorganismes produeixen una gran varietat de neurotransmissors (com serotonina, dopamina o GABA), que a través de l’eix intestí-cervell poden influir en el funcionament del nostre cervell. En els últims anys hem observat que condicions com depressió, autisme o Alzheimer estan associades amb alteracions en la composició de la microbiota intestinal, i també que les relacions socials promouen l’intercanvi d’aquests microorganismes. Podem modificar la microbiota per millorar la nostra salut?
A càrrec de Mireia Vallès Colomer, investigadora responsable del Grup de Recerca en Microbioma del MELIS-UPF.

 Dimecres, 30 d’octubre, a les 18:30h.
T’INTERESSA. Robòtica per a la rehabilitació i l’assistència.
La tecnologia i, més concretament, la robòtica estan evolucionant en l’àmbit de la salut i l’assistència a les persones. En aquesta conferència s’analitza el progrés de la robòtica en el camp de la rehabilitació i l’assistència a les persones amb discapacitat, o amb necessitats de rehabilitació, i també a la gent gran, principalment a través dels equips existents actualment. Aquesta anàlisi permetrà també fer una certa prospecció sobre les perspectives de futur de la robòtica en aquest camp.
A càrrec d’Alícia Casals. Departament d’Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial.

 Dijous, 31 d’octubre, a les 18:30h.
MAR DE FONS. Cetacis a la costa Catalana
Quan es pensa en balenes i dofins, hi sol venir associada la visió de mars llunyans i remots, però a les nostres costes també hi tenim cetacis. Clàudia Auladell, experta en aquests mamífers marins, ens explicarà quins cetacis hi tenim i podem arribar a veure a la costa catalana. Veurem quines característiques té cada espècie i, sobretot, què hem de fer si ens en trobem al mar. A més veurem com a exemple el resum de dades de cetacis recollits per l’Associació Noa18nusos els últims cinc anys al canyó submarí de la Fonera, entre Palamós i Begur.

 Dimecres, 6 de novembre, a les 18:30h.
T’INTERESSA. Les matemàtiques de les malalties infeccioses. Què poden fer les matemàtiques per lluitar contra les malalties infeccioses?
Com l’ús de models matemàtics i computacionals i les simulacions per ordinador ens poden ajudar a entendre el comportament de malalties infeccioses, com poden ser la tuberculosi, la malària o la més recent de les pandèmies mundials, la COVID-19. Com les matemàtiques ens poden ajudar a entendre la propagació d’aquestes malalties?
A càrrec de Daniel López Codina. Departament de Física.

 Dilluns, 11 de novembre, a les 17:00h.
T’INTERESSA. Practiquem el pensament crític amb el joc Cranky Uncle.
Com podem utilitzar el pensament crític per combatre la desinformació? Després de la presentació d’alguns exemples d’obstacles per a l’exercici del pensament crític i l’argumentació raonades (biaixos interpretatius, fal·làcies lògiques, etc.), junts intentarem respondre als desafiaments de l’Oncle Rondinaire, que ens ensenyarà les principals tècniques de negació de la ciència. Versió en català del joc Cranky Uncle, critical thinking about climate change, creat per John Cook, fundador del web Skeptical science.
Cal inscripció prèvia. Durada: 2h. A càrrec de Joan Folch. Activitat dirigida a un públic jove i adult.

 Dimarts, 12 de novembre, a les 18:30h.
CINEFÒRUM. Pechos eternos. Kinuyo Tanaka. Japó, 1955.
El matrimoni de Fumiko Shimojo amb Shigeru Anza acaba malament, i ella torna a casa de la seva família amb els seus dos fills. Un dia, Fumiko assisteix a una lectura de poesia a casa de Yamagami, on celebren la tornada al Japó del seu marit. Poc temps després, arriben les notícies que el seu divorci és oficial, i li ha de donar la custòdia del seu fill Noboru al pare. Però aquest mor de sobte. Fumiko llavors traça un pla per recuperar el seu fill i mudar-se a Tòquio, però li diagnostiquen un càncer de mama.
A càrrec d’Arnau Martín, màster en cinema contemporani de la Universitat Pompeu Fabra i crític de cinema. Cal inscripció prèvia.

 Dimecres, 20 de novembre, a les 18:30h.
CLUB DE CIÈNCIA OBERT. Dones? homes? : sexe i gènere, biologia i cultura
Som dones i som homes perquè naixem dones i homes? O bé ho som perquè la societat fa que ens criem com a dones i com a homes? Els humans som fruit de la biologia (com naixem) i de la cultura (com ens criem), però sovint sembla que el coneixement de la biologia ens faci por.
Amb l’autor del llibre Jordi Casanova i Roca.

 Dilluns, 25 de novembre, a les 18:30h.
VISIONS DE LA CIÈNCIA. Biomedicina: Els virus: àngels o dimonis?
Els virus són partícules que comporten una dualitat. D’una banda, representen una amenaça constant amb la seva capacitat de generar noves pandèmies per a les quals no estem preparats. Però també existeix una altra vessant desconeguda: són essencials per a la vida a la Terra i poden oferir solucions revolucionàries contra el càncer i la resistència a antibiòtics. En aquesta xerrada explorarem aquestes dues facetes fascinants i comprendrem el veritable paper dels virus al nostre món.
A càrrec de A càrrec de Juana Díez, investigadora responsable de la Unitat de Virologia del MELIS-UPF.

 Dimarts, 10 de desembre, a les 18:30h.
CINEFÒRUM. Un pequeño plan… como salvar el planeta. Louis Garrell. França, 2021.
Abel i Marianne descobreixen que el seu fill Joseph, de 13 anys, ha venut en secret els seus objectes més preats. Aviat s’adonen que Joseph no és l’únic: centenars de nens de tot el món s’han unit per finançar un projecte ecologista misteriós a l’Àfrica. La seva missió és salvar el planeta.
A càrrec d’Arnau Martín, màster en cinema contemporani de la Universitat Pompeu Fabra i crític de cinema. Cal inscripció prèvia.

Totes les activitats són gratuïtes i amb cabuda limitada.