Del murmuri al crit. Del xiuxiueig al rebombori. De l'explicació a la reivindicació.

-Com ens vam sentir en el passat?
-ES-TA-FA-DOS
-Com ens sentim en el present?
-ES-TA-FA-DOS
-Com ens sentirem en el futur?
-ES-TA-FA-DOS-ES-TA-FA-DOS-ES-TAA-FAAA-DOOOOS!!!

I aquest és el crit que acompanya els artistes quan abandonen la sala de Fabra i Coats en direcció cap al carrer amb el públic fent de comitiva, picant de mans, cridant amb ells... Fins que arriben fora i picar de mans es converteix en ovació. I ells deixen de cridar i saluden satisfets.
L'equip d'ART i PART Poblenou ha presentat la creació comunitària en la qual treballen des de fa mesos i en la que conviuen les idees i els pensaments dels veïns i les veïnes amb el saber fer dels artistes de la Fabra i Coats que han participat: Pony Ganador, Pedra, Amir Gazit Studio, Mariona Naudin i The Good Good. L'espectacle, que han titulat Sant Andreu, crònica del no temps: una reivindicació surrealista, és exactament el que el títol indica: un viatge pel passat, el present i el futur del barri des d'una mirada reivindicativa que tant s'atura en les petites demostracions de masclisme com en les interminables obres del tren i que tan fixa la mirada en les filadores que van treballar en la Fabra i Coats com en la Biblioteca que va acollir la plaça de les Palmeres durant els anys de la Segona República.
La creació, que primer s'ensenya com si fos una instal·lació, amb els artistes pràcticament immòbils i només un joc de llums i una música de fons, dona ràpidament pas a l'acció per desplegar totes les tècniques apreses durant aquests mesos: les de moviment i les de veu, però també altres que els permeten els veïns narrar petites anècdotes, petites històries que ens apropen a la seva vida i a la vida del barri, la de Sant Andreu, que és definitivament el gran protagonista de l'espectacle.