Què i qui t'incomoda a tu? Què i qui els incomoda als qui estan a sobre de l'escenari? I com aquests qui i aquests què van conformant un Atlas de reivindicacions i de consciències, un Atlas on tots són molt més que el que la seva vida laboral ha determinat?
"¿Si 37 nanotecnólogas que piden libertad para todos los presos políticos y de conciencia de este país y del mundo incomodan a mucha gente?", pregunta una dona a sobre de l'escenari del Mercat de les Flors mentre els seus companys, un centenar, l'acompanyen des de l'escena o des de la platea. Aquesta dona, la nanotecnòloga, és la persona número 37 que prendrà la paraula en Atlas, l'espectacle que va sortir d'una idea dels artistes portuguesos Ana Borralho i João Galánte i que a Barcelona portaran a l'escena un centenar de veïns i veïnes com a primera creació comunitària del programa ART i PART al barri de La Marina.

Només falten 48 hores per a l'estrena (es presentarà dijous 8 i divendres 9 al Mercat de les Flors com a inauguració del Festival Sâlmon), però ni la dona número 37 ni els seus companys semblen nerviosos. El clima de camaraderia als assajos d'Atlas és gran i els somriures omplen totes el centenar de boques.
"João i jo vam crear aquest espectacle a Portugal l'any 2011, quan el país estava immers en la crisi econòmica. Volíem donar veu a tots aquells que tenien alguna cosa a dir. I volíem provar que la veu s'escolta més fort si som molts i estem junts", explica Ana Borralho la gènesi d'aquest espectacle que des de llavors s'ha representat en 35 ciutats de tot el món. "Volíem a més demostrar que som molt més que el que les nostres professions diuen de nosaltres. I que poden treballar junts gent de professions diverses, de classes socials i nivells econòmics diferents", apunta la creadora, que encara afegeix: "Hem de ser conscients que els canvis són més fàcils a escala petita, que és quan són a gran escala quan sonen utòpics"
Una de les artistes emergents del centenar que hi participa, Tai, perruquera canina per qui vulgui saber la seva professió, apunta l'energia, l'escolta i tenir consciència de les preocupacions dels altres com puntals d'aquest espectacle tant per als qui pugen a l'escenari com per als espectadors que omplin la platea. Anna Borralho està d'acord, però encara afegeix que també és important "descobrir quina és la meva queixa, la meva reivindicació, el que vull dir; i moltes vegades és més fàcil fer-ho quan veus que els altres han estat capaços, quan prens consciència de la seva valentia".
Júlia, tècnica administrativa en atur i "àvia per vocació", vol reivindicar les dificultats de qui, com ella, pateix fibromiàlgia. Duvi, infermera jubilada, vol denunciar l'ensorrament de la sanitat pública. I Pilar reclamarà veu i respecte per a les persones amb problemes emocionals, persones amb qui ella comparteix moltes hores perquè és administrativa de l'Hospital Sant Pere Clavé, una de les entitats col·laboradores del projecte.
Com totes les creacions del programa ART i PART, en Atlas treballa un equip ampli i ric: si El Graner és l'entitat motora, també hi són presents, a més de l'Hospital Pere Claver, Vulnus, ART-transforma, ASPROSEAT, IES Montjuïc, Escola Barkenon, Mamis de la Marina, Casa dels Colors, ESB Collserola, Casa del rellotge, Memorial Democràtic de la SEAT, Imagina't, IES Domènec i Muntaner, Biblioteca Francesc Candel, i Diari de la Marina.