Un noi es passeja vestit de mariner. De blanc amb el mocador nuat com el duien els italians quan atracaven amb els seus vaixells al Port de Barcelona. I encara que ha plogut molt des d'aquells dies, el suposat italià llueix prou per despertar un cor de veus que canten: "Era hermoso y rubio como la cerveza, el pecho tatuado con un corazón, en su voz amarga, había la tristesa, doliente y cansada del acordeón...". Sí: és Tatuaje, la cançó que als anys 40 va popularitzar Concha Piquer.

I és que estem de visita en un dels assajos de Pati de Veïnes, la creació comunitària del programa ART i PART al barri del Gòtic, un espectacle que els veïns i veïnes (acompanyats per la cantautora i directora Sílvia Comes, el pianista Pau Baiges i la dramaturga i novel·lista Begoña García Carterón) han decidit convertir en teatre musical per denunciar el procés de gentrificació que viu el barri a partir d'un exercici de reivindicació de la memòria. I qui recorda és l'Esperança, una veïna del Gòtic, malalta d'Alzheimer a qui només li han quedat clavades en la memòria les cançons que sonaven als seus carrers i places dècada rere dècada: Tatuaje, però també Ay pena, penita, pena, Al vent, Libertad sin ira, La chica ye-ye o Hechicera gitana.

I sobre aquest ordit, la Sílvia, la Begoña, el Pau i els veïns i veïnes han anat teixint els records sobre com era el Gòtic abans i com és ara, records que -com li passa a l'Esperança- tenen en les cançons el seu millor detonant per fer-nos viatjar des dels anys grisos del franquisme a l'explosió de la transició i la màgia de les Olimpíades, encara que, amb el temps, els veïns hagin vist tot el truc que aquella màgia del 92 amagava: "També vam contraure un deute", explica Sílvia Comes, cantautora i directora de l'espectacle que ha treballat a partir de la dramatúrgia de Begoña García Carterón ha construït amb les anècdotes i els records que els veïns i veïnes li han explicat.

"Repassem moltes cançons al llarg de l'espectacle i acabem amb una que jo he composat, una denúncia amable del que està passant al barri", diu Comes, que vol reivindicar "els valors de la convivència i del respecte" i criticar "l'artificialitat que respira el Gòtic, malgrat que si rasques et trobes als veïns que han aconseguit quedar-se i no marxar".

El mariner continua passejant amunt i avall. Unes prostitutes criden la seva atenció. Però ell busca la mirada d'unes noietes del barri. I sona la sirena del vaixell. I ell ha de marxar. I el temps passa i passarà... I en el nostre Pati de Veïnes continuaran explicant-no per allò que tot sembla en vendas tot allò que passi...

Voleu saber més coses del Gòtic i d'aquest Pati de Veïnes que avui hem visitat? Us esperem el 4 de juliol a La Bonne (18h). I recordeu fer la vostra reserva d'entrades a info@fundaciosetba.org