“Sentir-se part d'un projecte, sentir el compromís amb els companys”, apunta Florencia Martini. “Treballar en equip, creure en projectes utòpics comunitaris, escoltar als seus protagonistes”, coincideix Pedro de la Flor. “Connectar el barri amb altres activitats que no siguin les quotidianes”, afegeix Ventura Garriga. “L'intercanvi d'experiències i entre gent de diverses edats”, completa Paquita Basas Bacardit la llista del que a cadascun d'ells li han reportat els mesos de treball per fer realitat Sant Andreu, crònica del no temps: una reivindicació surrealista.

I és que Paquita, Ventura, Pedro i Florencia són quatre dels veïns que van respondre a les crides a la participació d'ART i PART Sant Andreu la passada tardor i que durant mesos han estat treballant en un projecte de creació comunitària en el qual també estan implicats alguns artistes residents a la fàbrica de creació Fabra i Coats: Pony ganador, Pedra, Amir Gazit Studio, Mariona Naudin i The Good Good. El resultat de tantes sessions d'esforç col·lectiu i de sumar forces per fer l'equip més potent es podrà veure el pròxim diumenge  27 de maig a les 12.30 en Fabra i Coats.

I com és aquesta creació a la qual tant esforç li han dedicat? “És un projecte energètic, hedonista, exigent, creatiu, implicat i altruista. Perquè els qui ho porten són tot coneixement, generositat, inspiració i cor”, ho descriu Pedro, que prové del món de l'escultura i la dansa contemporània. “Que aquest projecte sigui utòpic, inassolible, no rendible ni esclavitzat a dogmes polítics ho fa obert i realment alliberador, expandeix cervells des del compartir”, afegeix Pedro, qui considera que ell ha col·laborat aportant-hi “cos, oïda i veu”.

Ventura, qui abans ja havia participat en Atles una de les dues creacions d'ART i PART al barri de la Marina i que des de fa 13 anys està implicat al món de la dansa, destaca quant ha après en els tallers: amb Mariona Naudín, Sara Fontán i Pau Rodríguez sobre el cor; amb Sofia Zunino, Marina Pujadas i Amir Gazit sobre com modificar un espai a través de les estructures externes. I en aquesta apreciació coincideix amb Florencia (“La predisposició i l'impuls de cada coordinador dels tallers ha estat clau per generar una dinàmica de treball plural”) i amb Paquita.

Florencia va arribar fa pocs mesos a Barcelona, Paquita viu des de fa temps en Sant Andreu, Ventura té llaços familiars amb el barri i Pedro està a punt de mudar-se a una zona propera: La Sagrera. Però als quatre el treball en els laboratoris d'Eixam i rauxa. Enjambre y jaleo els ha donat una nova perspectiva i un major coneixement sobre què i com és Sant Andreu: “He descobert coses del barri que desconeixia: com que es va instal·lar una biblioteca mòbil en la plaça de les Palmeres o que hi ha gent del barri indignada pel tema de les obres del tren que no s'acaben mai”, admet Ventura en clara coincidència amb Paquita. “Aquest projecte ens convida a veure l'estructura invisible de Sant Andreu, els entramats que teixim entre nosaltres, com a habitants i visitants, amb l'entorn, amb el seu origen i amb el que encara no ha passat, 'exploració proposada pels artistes ens estimula a qüestionar-nos si existeixen altres maneres d'habitar el barri a partir de l'acció col·lectiva”, afegeix Florència.

Però Paquita, Florencia, Ventura i Pedro no han estat els únics a sumar esforços. Amb ells han estat Francisco Caparrós Marqueño, Yansy Soler Peña, Miruna Dinu, Judith Belmonte Rivera, Mireia Qkla, Maev Brunet, Alaitz Sánchez, Isabel Garibaldi Llacunes, Eva Mir Montull, Javier Jurado Solari, Josep Claramunt Novoa, Inés Grosclaude, Julieta Agero Fernández, Laura Martín Roselló, Marina García Soriano, Isaac Hidalgo Tarrasón, Montse Rincón, Mila Pascual, Helena Gómez Navarro, Micaela Ferrer, Philippe Fortrie, Roxana Aliaga Almedo, Elsa Tous i Laura Martínez. Gràcies a tots per compartir!