Són Mals costums? Segur. Perquè, per exemple, el desfici ho és. Però la música de l'Anna Andreu sona a glòria i provoca quelcom molt allunyat del desfici dels diumenges del qual parla la seva cançó, una de les que forma part del seu primer disc: I és que la música de l'Anna Andreu i la Marina Arrufat acarona i abriga, endolceix i escalfa, és una música suau i hipnòtica que et trasllada al paradís dels somnis, a aquell moment de vigília en què ja no estàs adormit, però tampoc estàs despert, a aquell moment en el qualsevol món, encara que somiat, sembla possible.

Anna Andreu es va estrenar al circuit del Barcelona Districte Cultural des d'un escenari que no li podia escaure millor: íntim i tan poètic (i un xic místic) com la seva veu, el Centre Cívic Can Deu. Com ella mateixa va recordar durant un concert en el qual, fins i tot, les campanes de l'església veïna van repicar en el seu honor, encara s'ha de presentar en dos escenaris més: La Farinera del Clot i el Centre Cultural Albareda. Per poc que pugueu no us la perdeu: La seva música es quedarà amb vosaltres.