Unes mortes molt vives
Qui diu que no ens podem riure de la mort i dels morts? Que aixequi la mà, que faci un pas endavant perquè estem en condicions de presentar-li dues mortes que ens volen matar a riure, dues mortes que se saben ficar el públic a la butxaca només aparèixer a la sala on s'està celebrant la seva vetlla i començar a moure les (seves) cendres. Són dues mortes molt vives o dues vives molt mortes... I, si necessiteu més pistes, us direm que són germanes, que es fan dir Lolita i Corina i que tot indica que són Las gallegas.
Les dues actrius, pallasses, perquè ho són, de la companyia Lolita Corina han inaugurat les sessions de teatre a la Sala Maremar, l'escenari del passeig de la Zona Franca que programa el CC Casa del Rellotge i que s'estrena en aquesta edició del Barcelona Districte Cultural. En una sala acabada de fa molt poc, amb les entrades exhaurides i una platea que respectava totes les mesures de seguretat que imposa la covid, Las gallegas van presentar un espectacle que giren des de fa molts i molts anys i que sempre aconsegueix connectar amb un públic a qui les actrius interpel·len directament en més d'una ocasió, ja que els espectadors es converteixen en la família que ha acudit a la vetlla d'aquestes dues dones que un cop s'adonen que estan mortes es transformen en unes fantasmes (vestit de llençol blanc, com mana la tradició) que saben entrar en el cos dels vius i invocar els morts per acabar imitant perfectament la Lola Flores. Perquè encara que siguin Las gallegas saben trobar el seu salero més andalús.