Decapitar algú. Asfixiar algú amb una bossa de plàstic. Cuinar el seu menjar amb bolets verinosos. Lleixiu a gotes. Arsènic a gotes. Fer-li escoltar quatre vegades una cançó de la Leticia Sabater... Us sembla que alguna d'aquestes és la fórmula del crim perfecte? Doncs aquestes són les que el públic del centre cívic Urgell va proposar als quatre improvisadors d'Impro Barcelona per al seu Assassinat al club....

Pas a pas, veu a veu, ocurrència a ocurrència, el públic del CC Urgell va anar donant als quatre improvisadors les claus amb les quals havia de construir la seva història, una trama única i irrepetible: tot havia de passar a Barcelona a principis del segle passat, quan les fàbriques incorporaven noves maquinàries i els obrers demanaven millors condicions laborals, els anys del pistolerisme i les revoltes. Així que els quatre improvisadors traslladen l'acció que es van inventant fins a una fàbrica tèxtil i l'ambienten en les baralles entre patrons i obrers que s'hi vivien. I és en aquest marc que decideixen que una jove obrera mori i és per decisió popular que una companya sindicalista és declarada culpable.

Però abans de disparar el tret final, els improvisadors ens han fet viatjar fins a un bingo i fins a un club de teixir a ganxet clandestí, ens han presentat guàrdies civils amb bufandes grogues i ens han recordat la duresa de la feina per als treballadors de fa aproximadament un segle. I tot entre el riure del públic que amb cada una de les seves peticions, amb cada una de les regles que els va imposar, va provar de complicar-los la vida i el teatre tant com els va ser possible. I és que així tenien motius per riure més fort.