Oriol fa de L'Últim Mico. Amb la seva bata blava de noi dels encàrrecs. Amb les seves ganes d'ajudar. Amb la seva bona predisposició. Però Oriol no és L'Últim Mico. Oriol és un actor. Un més en la potent companyia (són 18 intèrprets sobre l'escenari) que el pròxim 15 de juny presentarà a la Sala Beckett la creació col·lectiva Encreuaments a Vanuatu, un dels espectacles del projecte ART i PART.

En aquesta poderosa companyia s'han encreuat molts camins: conflueixen actors professionals -alguns dels Malnascuts, altres arribats per lliure- amb uns altres que ara comencen, un grup d'usuaris de la Fundació Joia, entitat que es dedica a reivindicar i inserir laboralment a persones amb trastorns de salut mental. Oriol és un dels actors debutants que ha accedit al projecte a través de Joia (són més de la meitat). I, malgrat que reconegui que està una mica nerviós pel que pugui passar el dia de l'estrena, arriba amb ganes de no defraudar: no se separa del text que ha subratllat en groc per poder memoritzar-ho i, atent en els assajos, clava totes i cadascuna de les seves rèpliques. "Em venia de gust col·laborar, em semblava que podia ser divertit participar en la creació d'una obra", explica Oriol, qui assegura que l'experiència li ha servit per "perdre la por, per aprendre a respectar-nos els uns als altres".

Al costat d'Oriol s'asseu mentre espera l'inici de l'assaig Laura Giberga: ella sí que és actriu, encara que no pertany al grup dels Malnascuts. Laura es va integrar en el projecte quan aquest ja havia començat i no va prendre part en moltes de les reunions amb Lali Álvarez en les quals van treballar com seria la història. Malgrat que no va estar al principi creu que va ser molt interessant el treball que allí es va fer i que ha servit per aixecar un text "on realitat i ficció s'encreuen de tal manera que al final queden desdibuixades". Admet que li venia de gust molt prendre part en una creació col·lectiva amb un grup d'intèrprets tan nombrós –"no és habitual poder treballar amb tants actors"- i si li preguntes què aporta la convivència amb intèrprets de procedències diverses, contesta ràpidament que "ajuda a comprendre quin és l'espai de cadascun i, també, a recordar que hi ha altres maneres diferents de les teves de sentir la vida".

En termes semblants es pronuncia Elena Simarro que, quan ha arribat a l'assaig, s'ha afartat de repartir petons entre tot l'equip. Ella que, malgrat que encara no es dediqui professionalment a l'actuació durant anys s'ha format per aconseguir-ho, parla de la "generositat" com un dels valors que es desprèn d'un projecte com el que s'ha desenvolupat en el laboratori d'Encreuaments. "La veritat és que les diferències es marquen només per una qüestió de grau però, en el fons, tots som igual de vulnerables".

No ho dubtin: Quan pugin a l'escenari costarà diferenciar qui és qui i qui ve d'on. Només seran una companyia nerviosa en una nit d'estrena.