Arribats des de lluny per a avançar units. Lazuz, nom del seu espectacle i de la seva companyia, reuneix un malabarista i un acròbata, artistes de disciplines diferents que tracten de buscar un moviment en comú.

El vostre espectacle suma acrobàcies i malabars, com feu conviure totes dues disciplines en l'escenari?
En 2013 ens reunim per primera vegada per a treballar una setmana junts i investigar sobre el moviment entre l'acròbata i el malabarista, determinar com aconseguir que les dues disciplines puguin conviure en el mateix lloc i en el mateix moment. Volíem investigar sobre com podíem moure'ns els dos, cadascun amb el seu disciplina respectiva, però alhora moure'ns junts.

És aquest procés de cerca de connexions el fil argumental de 'Lazuz'?
En buscar la connexió entre les dues disciplines va sorgir una altra trobada; la trobada entre el malabarista i l'acròbata. És a través de la fisicalitat que exigeix cada disciplina que van néixer tots dos personatges, I són els personatges, cadascun amb el seu llenguatge corporal, els qui compten i comuniquen en aquesta trobada.

Per què el títol de 'Lazuz', que significa moure's?
Els dos artistes de la companyia som d'origen israelià, i d'aquí ve Lazuz que significa moure's en hebreu. Tota aquesta trobada va començar per aquesta voluntat comuna de moure'ns junts.

Com us coneixeu i comenceu a treballar junts?
El món de circ és molt petit, i fins i tot més a Israel, sempre sentim parlar l'u de l'altre, però la primera vegada que ens trobem va ser a Israel en 2007 en un festival petit de circ. Quan ens vam tornar a creuar per a treballar junts era en 2013, quan vam fer el primer laboratori de cerca a Estocolm.

Quina és la vostra relació amb l'escena catalana?
Ron viu i practica actualment a Barcelona, i Itamar tampoc està molt lluny. La connexió física es va establir en 2019 quan la Central del Circ ens va convidar a presentar un comunicat del nostre treball, en una nit dedicada a joves creadors.