Ser autònom no és fàcil. I pràcticament tothom ho sap. Però no està gens malament que ens ho recordin. Sobretot si és cantant. Sobretot si és amb humor. Això és el que fan tres emprenedors -els actors Àlex Martínez Vidal i Andreu Rami, i el músic Joan Berenguer reunits en la companyia Versió Definitiva- en aquest espectacle que, amb humor, els farà donar més d'un do de pit. O això és el que ens explica l'Andreu.

Per què vau decidir que els autònoms es mereixien un musical?

Lester, el personatge de la pel·lícula Crims i pecats de Woody Allen, diu que la comèdia és el resultat de la tragèdia més temps. Doncs bé, ser autònom en aquest país és una tragèdia... És una cursa plena d'obstacles que serveix un material fantàstic per fer riure. I s'hi pot reconèixer moltíssima gent! Més d'un 30% de la població catalana treballa per compte propi, així que som molts els que passem o hem passat pel desafiament d'intentar que els nostres negocis tirin endavant, i hem hagut de lluitar contra burocràcia, crisis econòmiques cícliques, gestors ineptes, o la pròpia incapacitat de fer rutllar bé l'empresa. 

El que expliqueu està tot basat en fets reals (propis o de les vostres amistats)?

Els dos som autònoms a la vida real, i socis del projecte TeatreBarcelona.com i TeatroMadrid.com. Compartim moltes hores d'oficina junts, taula amb taula, i una mateixa gestora (Maricarmen, t'estimem!). El sentit de l'humor ens va fer no embogir intentant entendre el VAT, el TETA el RETA o l'IVA trimestral, i vam caure en què l'odissea que vivíem els autònoms per arribar a final de mes, era carn de canó per a una gran aventura musical. Nosaltres som autònoms per convicció: adorem generar els nostres propis projectes, tenir llibertat creativa i horària i que l'èxit depengui de la feina que fem. Però alhora, sempre estem a punt de perdre-ho tot. Així que tot el que surt al musical està basat en fets reals, per sort i per desgràcia.

Com va ser el procés d'escriptura del text i de la composició musical?

Volíem crear una història que, malgrat deixés palès que ser autònom a Espanya és una tortura, fos molt divertida i optimista. Vam partir de la història de dos amics que treballen junts a una gran empresa i els acomiaden alhora, i vam seguir l'estructura clàssica de comèdia, on un protagonista va superant proves per intentar aconseguir el seu objectiu. Teníem tan clar de què havíem de parlar, que les cançons no trigaven ni una tarda en quedar resoltes. Va ser un procés cooperatiu molt fàcil i màgic: un aportava un vers, l'altre hi posava una melodia. Val a dir que ens hem fet l'obra a mida, com l'alta costura, perfecta per accentuar la comicitat dels actors i del Joan Berenguer, el pianista i compositor de les melodies, que també intervé en l'obra i regala alguns dels moments més hilarants. Quan vam tenir el text i les cançons ensamblades vam crear un 'Consell de Savis de l'Humor' amb alguns dels millors guionistes de comèdia del país, que ens van ajudar a posar acudits on no els havia. Gràcies a les aportacions d'en Tomàs Fuentes, l'Ignasi Taltavull, en David Martos, l'Elisenda Carod o l'Eugènia González, el públic no para de riure pràcticament en cap moment.

El secret de l'èxit d'Autònomos és riure d'un mal que patim molts?

Absolutament. Per això volem agrair especialment al sistema econòmic i al Ministeri d'Hisenda i Treball la seva incalculable aportació a la creació i èxit del musical. Gràcies de debò, sense vosaltres no seria possible.

Ja porteu cinc anys amb aquest espectacle, l'heu modificat durant aquest temps? Ha crescut d'alguna manera?

El musical no ha parat de millorar. Cada setmana, sens falta, actualitzem acudits i polim la comèdia perquè sigui rodona. És molt important escoltar el públic cada funció, perquè una cosa que feia gràcia fa cinc anys, o la setmana anterior, pot quedar desfasadíssima de cop. La societat està en permanent canvi i no podem obviar-ho. Ara, per exemple, com a societat tenim una consciència i implicació per erradicar les desigualtats racials i de gènere que no teníem al 2015, i això s'ha de traslladar a l'escenari. Forma part de la tradició teatral adaptar els muntatges als seus temps: també ho feien Molière o Shakespeare. Els textos que ens han arribat de les seves obres són el fruit de molts anys de representació, perfeccionament i prendre el pols al món al que vivien.

Ja teniu pensada una segona part o treballeu en algun nou projecte?

Sempre ens demanen si farem Funcionarios. El Musical, com a seqüela, però l'èxit d'Autónomos ens va sorprendre tant que hem hagut de concentrar totes les forces en seguir fent-lo créixer. Ara plantegem una gira i l'estada a Madrid que vam haver d'aturar amb l'inici de la pandèmia, i guardem temps per abordar un nou muntatge que evolucioni el llenguatge que hem trobat amb en Joan i l'Àlex. Aquesta barreja entre stand up comedy, teatre, música i audiovisual que tant ha agradat al públic, encara ens regalarà moltes alegries.