Ser o no ser? Ser mare o no ser-ho? Triar tenir fills o triar no tenir-ne? Portar algú a aquest món o estalviar-li el viatge? I per què fer-ho? I per què no fer-ho? Sobre tot això reflexiona Núria Planes Llull. I ho parla amb el seu úter. Amb la seva mare. Amb els seus records. Amb el seu passat. I amb el seu futur. Ho discuteix amb el seu inconscient. Ho canta amb la seva guitarra. Ho adorna amb una bufanda de plomes. I ho balla amb un maniquí.

Núria Planes Llull despulla a l'escenari les seves pors, les seves inquietuds, els seus desitjos, els seus anhels. I els comparteix amb el públic. I parlant-nos d'ella ens parla de totes les dones i d'un dilema que abans no ho era perquè cap dona se'l plantejava: Tenir fills no era una decisió, era un destí. Així va ser per a la seva mare i per a la seva àvia, però no creu que hagi de ser així per a ella. Quan va ser la primera vegada que va donar per fet que tindria fills? Quan va ser la primera vegada que es va preguntar si volia ser mare? Quan va prendre la decisió de ser-ho? L'ha pres? La podrà prendre?

Sobre l'escenari del centre cívic Urgell la Núria Planes Llull ens va donar algunes respostes. Totes? Mai se'n tenen totes.