La pianista i cantant Lucía Fumero presenta al Barcelona Districte Cultural la música del seu primer disc Universo Normal, un àlbum de jazz arrelat al folklore i tocs de "clàssica".

- Universo Normal és un projecte descrit principalment com "Jazz", però realment és una barreja de molts estils i sentiments. D’on neix aquesta barreja? Amb quin estil et veus més reflectida tu?
Realment no crec gaire en estils, és un concepte que jo crec que no cal explicar amb paraules, o que no es pot, més aviat. He nascut molt a prop de la música, el meu pare és músic i la meva mare escoltava moltíssims tipus de música diferents. Suposo que la barreja que tinc ve sobretot d'això, i del fet que jo estudiava clàssica al conservatori mentre fora d'aquesta institució escoltava grups de rock, hip hop, pop, etc. Mai he tingut una sola devoció cap a un estil, a mi m'agraden cançons en concret, artistes en concret, d'un mateix estil em pot fascinar una cosa o no dir-me gairebé res.

- Dins del marc del Barcelona Districte Cultural i en els teus directes, arribes a l’escenari amb Martin Leiton i Juan R. Berbín en format trio. Per què s’ha escollit ajuntar el piano, el contrabaix i la percussió per interpretar en directe les cançons d’aquest disc?

En el cas d'aquesta gira, quan no disposi d'un piano, ho faré amb teclat. Aquesta és la formació original amb la que vaig gravar el disc, i hem estat tocant junts durant aquest any. Són dos músics meravellosos i no puc estar més feliç i orgullosa de tocar la meva música amb ells. A cada concert obrim portes diferents, junts som com nens petits jugant.

- Lucía Fumero ve d’una família de músics. Quins discs han sonat a casa teva i t’han influït com a músic? Diries que aquesta banda sonora de la teva vida ha  repercutit en l’elaboració d’Universo Normal (Seed Jazz, 2020)?

I tant, tot el que he escoltat a la meva infància segur que ha repercutit moltíssim, d'una manera inconscient, imagino. Si em preguntes els discs que han sonat a casa meva quan era petita, puc recordar: Introducing de Rubén Gonzalez, el nuevo Quinteto Real de Horacio Salgán, directes de Joao Gilberto, la big band de Gil Evans amb Miles Davis, quadres d'una exposició de Mussorgsky, els cants de les veus Bulgares, Camarón o Jan Garbarek amb Ravi Shankar.

- Com li explicaries el projecte de Lucía Fumero a algú que no el conegui?

A algú que no conegui aquest projecte li diria que són les meves cançons, que canto en algunes i en d'altres només toco el piano, que hi ha força improvisació i que busquem portes noves on entrar i camins desconeguts per explorar.

- Què ens presentarà Lucía Fumero en un futur pròxim? Se seguirà l’estil d’Universo Normal de nou o ens trobarem amb sons inesperats?

El que tinc al cap ara mateix de cara al futur és seguir amb aquest projecte i crear projectes paral·lels on també composi la música. D'aqui relativament poc trauré un EP bastant diferent d'aquest disc, amb sons més aviat electrònics. De tota manera m'encanta la formació d'Universo Normal i ho disfruto moltíssim, així que és quasi segur que continuaré component i gravant en aquesta direcció.