El teatre, de vegades, ens ajuda a entendre el nostre passat com a millor manera per comprendre el nostre present. I això és el que ens proposa l'obra de teatre que estrenem aquesta setmana al nostre circuit, Rastres_Argelers, una proposta d'Aina Huguet (l'ha escrita, la dirigeix i la coprotagonitza) que viatja fins a la platja d'Argelers en els dies de la fi de la Guerra Civil espanyola, quan la sorra de la platja va servir d'aixopluc a milers de refugiats espanyols que fugien del desastre. Rastres_Argelers es podrà veure aquest divendres al Centre Cívic Urgell i més endevant al CC Tomasa Cuevas (23/11), el CC La Farinera del Clot (29/11), els LLuïsos d'Horta (8/12) i el CC Vil·la Urània (14/12).

El camp de concentració d'Argelers va ser un camp d'internament construït pel Govern de França en una platja de la localitat d'Argelers de la Marenda, molt a prop de Cotlliure, a només 35 quilòmetres de la frontera espanyola, per albergar una part de les 550.000 persones refugiades que van fugir d'Espanya a partir de la caiguda de Barcelona davant les tropes de Francisco Franco. La ciutat era l'últim bastió de la República i tres mesos després que caigués Franco es va declarar guanyador de la Guerra Civil.

França, que va haver d'acceptar l'entrada de refugiats espanyols davant la pressió internacional, va calcular que, setmanes abans d'acabar la guerra, ja havien entrat en territori francès prop de 440.000 persones refugiades, dels quals 170.000 eren dones, nens i ancians, 220.000 soldats i milicians, 40.000 invàlids i 10.000 ferits. Aproximadament 100.000 van recalar a la platja d'Argelers, sobre la sorra, sense barracons, sense latrines, sense aigua potable, sense electricitat, sense infermeria... I moltes van morir allà de disenteria, sarna, fred, fam i tifus.

Van ser les persones refugiades mateixes les qui van construir barracons, cuines i latrines, les que es van organitzar per cuinar amb aigua de mar quan els arribaven sacs de pa i llegums proporcionats per algunes organitzacions humanitàries, les qui fins i tot van inventar activitats culturals per mirar d'aixecar l'ànim de la gent internada.

El camp de concentració només va romandre obert sis mesos, perquè va començar la Segona Guerra Mundial. De nou, l'infern.