Diu que els mals costums estan a les seves cançons, que es repeteixen, que són una constant... Així que Els mals costums és el títol del primer disc en solitari d'Anna Andreu, qui va ser la meitat del grup Cálido Home i que ara s'acompanya de la Marina Arrufat a la bateria i els teclats. La seva música, que alguns han etiquetat a dintre del pop metafísic del Ferran Palau, està plena de poesia i dona tota la força a la melodia de la veu.

Quins són els mals costums dels quals parles?
Vaig descobrir que mals costums era el que compartien les cançons un cop ja les havia donat per tancades. En algunes, aquests mals costums són més explícits o concrets (com passa amb El desfici) i en d'altres, són mals hàbits, endèmics de la nostra societat o bé mals costums o manies que li donen un caire més críptic a les cançons. En qualsevol cas, allò que em crida l'atenció és la repetició d'allò que ens fa mal, però que també ens fa ser qui som.

De què parlen les teves cançons? Tothom destaca la càrrega de poesia de les lletres, n'ets conscient?, com és el procés d'escriptura?
No sóc molt partidària de desgranar el significat de les cançons, crec que la lectura que en fa cadascú és la que compta i que explicant el perquè d'una frase o una altra, l'únic que puc aconseguir és allunyar-la de la intimitat de cadascú. Per a mi que algú es pugui fer íntima una cançó és molt gratificant, explicar la meva intenció en escriure-la, només li pot restar misteri.
Sí que m'he adonat que s'ha donat rellevància a les lletres i això em fa molt feliç, perquè hi vaig treballar de forma bastant insegura, dubtant de si eren lletres atemporals o directament no quallarien en el temps present. Això m'ha reconfortat molt.
El procés a l'hora d'escriure, per a mi, és molt erràtic. A vegades construeixo la lletra a partir d'una paraula que té una càrrega important per a mi, o bé parteixo d'una mètrica en la qual faig encaixar paraules fins que tenen un sentit que em condueix a parlar d'alguna cosa en particular. Així, no puc dir que tingui un mètode gaire infal·lible, la veritat és que li dono mil voltes i canvio moltes coses fins a donar una cançó per acabada.

Musicalment molts remeten la teva música a la Ferran Palau o El Petit de Ca l'Eril (potser perquè compartiu productor)... Tu et creus part del pop metafísic que ells practiquen? Com et definiries musicalment?
Crec que el pop metafísic és precisament una etiqueta que, quan més la gastes, desapareix. Em sembla molt ben trobada perquè ella mateixa s'hi esmuny de qualsevol definició.
Jo em sento a prop de les persones que en formen part, m'han donat molt caliu i empenta per tirar endavant aquest projecte i he après molt d'en Jordi Matas i la seva manera d'acostar-se a les cançons. Sí que hi ha coses que enfoquem diferent, tant en Ferran com en Joan creen un ambient i una atmosfera molt potent i alhora misteriosa, en el meu cas compto amb pocs elements i em centro més en la melodia de la veu.

Durant molt de temps vas ser part de Cálido Home, per què fer el salt i cantar en solitari? Després de molts anys amb el projecte Cálido Home, la vida ens va portar a haver de centrar-nos en la vida laboral i durant dos anys no vaig estar enfocada en la música. Quan vaig conèixer a la Marina em va donar molta força per tornar-m'hi a posar i, finalment, vaig prendre la decisió. Vaig començar a fer cançons pel meu compte i no em vaig plantejar fer-ho en cap altra llengua que no fos la meva, senzillament no m'hi vaig parar a pensar. Suposo que, al ser un projecte tan personal, no concebia cap altra opció.

Quins elements comparteixen el teu projecte individual i el de Cálido Home?
Crec que el que faig ara comparteix moltes coses amb Cálido. Tinc la sensació que Torrent Sanguini, per exemple, és una cançó que melòdicament podria estar en l'últim disc que vam fer. També hi ha moltes coses que no es veuen, però que guardo d'aquell projecte, tot el que he après pel camí, les aventures que vam viure l'Eduard i jo i totes les persones que vam conèixer fent concerts amunt i avall.