Tic-tac, tic-tac.... El rellotge corre. Però no el volem sentir. No ens volem assabentar que es mou. Tic-tac, tic-tac... El rellotge corre. Però només alguns en són conscients, aquells a qui, en el mateix instant en què un metge els comunica la mala notícia, no els queda més remei que acceptar que hauran de deixar-ho tot enrere. Una notícia que primer amaguen, com si els hi fes vergonya. I que, quan s'aventuren a explicar-la, no els queda més remei que veure la pena, la llàstima i la por en la cara de l'amic, del germà... Però el rellotge corre. I no hi ha més que acceptar-ho. I conviure amb el tic-tac. Fins que arriba el moment de dir adéu

De tot això parla El mal morir, la peça que va escriure i dirigir l'Adrià Olay i que ara també defensa als escenaris amb els seus companys de la companyia Fil Vermell (Marta Genís i Ramon Garrido) substituint a l'Òscar Galindo. I l'Adrià, que es va estrenar al centre cívic Cotxeres Borrell, interpreta al David, un malalt de càncer que primer s'amaga en els seus còmics de Batman de quan era un nen i que després ha de convertir-se en superheroi per pair la notícia de la seva mort amb l'ajuda de la seva germana.

I si l'Olay s'estrenava amb la primera representació de setembre del Mal morir, també ho feia l'equipament de Cotxeres Borrell com a escenari que dona compliment a les mesures de seguretat per combatre la covid: entrada i sortida esglaonades, mascaretes i gel hidroalcohòlic i només un terç de l'aforament. Però, malgrat que la sala no estava tan plena com altres vegades, l'ovació va sonar més forta que mai per agrair la feina sincera i sentida dels tres actors que van aconseguir que el seu Mal Morir fos molt dolç.