El que busquen és trobar-se, encara que només sembla que trobin entrebancs. Però el malabarista i l'acròbata que protagonitzen Lazuz -una parella que també ha pres aquest com a nom de la seva companyia- amb qui es troben, només apagar-se les llums, és amb el públic. El troben i se'l fiquen a la butxaca... només 30 segons després de començar ja se l'han guanyat i no el perdran fins que soni l'aplaudiment final, que al Centre Cívic Urgell, primera parada del seu periple pels escenaris del Barcelona Districte Cultural, va ser gran i generós, tant com els artistes ho acabaven d'estar a l'escenari.

I és que Lazuz sembla tan simple que és difícil adonar-se de com és de complicat. Només ells dos, uns quants estris per fer malabars i una llum que canvia per omplir-los de clarobscurs. I només amb tan poca ajuda són capaços d'omplir-lo tot amb un ball on els cossos es confonen i les acrobàcies i els malabars acaben per trobar-se i conviure... Tal com pretenien Itamar Glucksmann i Ron Beeri que si van utilitzar la paraula Lazuz per batejar-se és perquè vol dir moure´s en la seva llengua, en hebreu... I qui es mou, si ho fa bé (com és el cas), acaba trobant-se.