Es pot cantar Back to black sense caure en la foscor que transmetia Amy Winehouse? Sí. Monique Makon ho fa. Sense pretensions. Sense provar d'imitar-la. Sense intentar copiar-la. Amb humilitat. Simplement fent seva la cançó. I cantant-la com si ho fos.
Monique Makon & The Soul Titoo's –difícil oblidar-se de The Soul Titoo's- van brodar un magnífic concert per inaugurar la presència del Barcelona Districte Cultural en un nou equipament de la ciutat, Can Clariana Cultural, en el districte de Sant Andreu. Amb la sala plena, gent dempeus perquè totes les butaques estaven ocupades, la jove de Ciutat Meridiana que va començar a cantar davant del públic quasi per casualitat va demostrar que és una veu a tenir molt en compte, una veu que es mou amb comoditat pel soul i el funk, que s'atreveix amb temes íntims però que gaudeix quan puja el ritme i que domina un repertori de grans èxits de les últimes dècades. Makon enllaça hit darrera hit i es permet, fins i tot, inventar-se una cançó (la lletra i la música) que podria passar com un estàndard més fins que ella confessa que se l'acaba d'inventar.
Makon, perfectament secundada pels Soul Titoo's, va perdre a poc a poc la por a l'escenari del Can Clariana que al principi semblava intimidar-la malgrat que s'havia ficat el públic a la butxaca només començar. Va jugar més amb la veu i també amb els seus companys d'escenari. Va ballar. I va fer ballar als espectadors. Primer des de les seves butaques i, finalment, en Monkey man, el bis que Makon es va veure obligada a interpretar pels aplaudiments, ja a peu d'escenari.