Una dona d'empenta. De molta empenta. I un clergue que ningú no diria que la pot tenir. Encara que, potser, només és que l'amaga. Tots dos habiten el terrat d'un edifici des d'on es poden veure la resta de terrats de la ciutat de Roma. I és en aquest terrat, mentre la rentadora dona voltes, a on es troben, es perden, s'amaguen i es descobreixen. Una i una altra vegada. Fins que ja no sabem si és que es volen perdre o si és que estan perduts. Condemnats. Perquè la llum del capvespre convida a pecar. I en aquest terrat -el seu terrat i el de la seva rentadora, tercer vèrtex d'aquest ménage à trois - la llum balla amb la música de Nino Rota.

Un amor impossible? Segur. Un amor dolç? Impossible. Un amor ensucrat? Mai, si qui el ballen aquest Dios Menguante són Mar Gómez i el Xavi Martínez -la versió reduïda i íntima de la companyia Mar Gómez- que van triomfar, i encara ho fan, amb aquest espectacle que ja quasi fa una dècada que van estrenar i que tantes alegries els ha donat: a més de molts aplaudiments, han rebut un Max i un Ciutat de Barcelona.

I no és que ara hagin recuperat Dios Menguante, perquè mai han deixat de fer-ho, però Barcelona Districte Cultural sí que els ha ofert l'oportunitat de tornar-lo a presentar a Barcelona; aquest diumenge passat ho van fer als Lluïsos d'Horta, amb una sala plena que els va premiar al final amb una ovació tan apassionada com ho havia estat l'amor que havien presentat des de l'escenari i el ball amb què ho havien fet.

I si algú en vol saber més sobre si aquest amor viscut als terrats acaba remullat o centrifugat encara té tres oportunitats més: el 16 de març, al Centre Cívic Tomasa Cuevas; el 12 d'abril, al Casinet d'Hostafrancs; i el 14 d'abril a Can Clariana Cultural. No les deixeu escapar!!!