Diuen que han vist un unicorn volar. I diuen també que era un globus. I tenen raó tant en la primera afirmació com en la segona. La creació comunitària d'Art i Part al barri del Besòs s'inicia amb un unicorn volant entre el públic, un unicorn que no és altra cosa que un globus, de colors vius i llampants, amb un somriure als ulls i la banya al vent

L'unicorn i els espectadors passegen per la plaça Nando, una no plaça (perquè no existeix als mapes amb aquest nom) en què, en algun moment de la història, va actuar algú a qui li deien Nando i que ha acabat regalant-li el seu nom a aquell tros d'asfalt. Els actors, veïns i veïnes del barri, comencen l'espectacle buscant-lo entre les taules d'un suposat bar i continuen després buscant també entre els espectadors asseguts respostes per a qüestions més complicades que tant parlen de cuina, com de pèrdues, com canten cançons infantils.

Actors que, tal com han arribat, marxen. I que s'emporten l'unicorn amb ells.