De vegades al principi està la pallassada. I d’altres està l’acrobàcia. Però al final pallassada i acrobàcia acaben fent-se només una. Encara que sigui una que no tingui Ni cap ni peus, perquè així és com han volgut que sigui el seu primer espectacle els dos artistes de Circ Vermut.

- Com va néixer l'espectacle i per què vau decidir muntar companyia?
Feia temps que compartíem escenari junts amb altres petits projectes i ens sentíem a gust treballant plegats. Teníem clar que volíem un company d'aventures i gràcies a la bona connexió que sempre hem tingut, vam decidir provar totes les idees que ens sorgien i les que feia temps que guardàvem. I així comença la història dels vermuts i l'espectacle Ni cap Ni peus.

-Ni cap ni peus, així és el vostre espectacle? Només teniu la pretensió d'entretenir?
Tenim el repte d'entretenir fent passar una bona estona, compartint la nostra feina amb el públic, rient plegats, saltant, ballant i tot el que vagi acompanyat de bon rotllo i diversió. Dins d'aquest "tot s'hi val" ens agrada també trobar sentit i coses amb valors en petits detalls de les escenes.

-Com barregeu el món dels pallassos i el de les acrobàcies?
Per crear de normal fem dos camins: un, quan ja tenim la pallassada pensada i llavors hem de crear i entrenar la tècnica per realitzar l'escena. I l'altre quan tenim la tècnica i llavors hi afegim el toc pallasso. Però tot acaba barrejant-se, ens surt així de dins. L'acrobàcia és molt insípida i ens agrada posar-li un toc de pallasso. Sobretot a mesura que portem rodatge a l'espectacle.

-Quin és el vostre model de pallasso?
Ens agraden molt tots els tipus de pallasso: clàssic, els humoristes, els que fan més gestual i físic... Nosaltres tirem cap a una barreja entre esbojarrat, atrevit, absurd i un pèl punk.

-És la vostra proposta propera al circ tradicional o intenteu buscar nous camins per al circ?
Busquem nous camins, però també tenim una part de circ tradicional, és clar. Fem el circ que ens agrada a nosaltres i no tenim filtre a l'hora de crear un espectacle: tot s'hi val i tot pot entrar. Ens agrada el teatre, l'humor, la música, el circ, les ximpleries i emocionar-nos fent el que fem. Aquest és el nostre camí.

-És més difícil aconseguir l'atenció dels infants o dels grans? Busqueu totes dues?
Això depèn molt de si tenen gana o no, ha ha ha, depèn de molts factors. La part tècnica de circ normalment no té edat i en general capta a tothom. En canvi, l'humor sí que es diferencia i llavors intentem que n'hi hagi de tots colors i per a totes les edats. De moment estem molt contents perquè aconseguim captar l'atenció tant de grans com de petits, que és tot un repte.