1. Com veu començar a tocar junts? Havieu estat en altres bandes abans?

Laura: Doncs ens vam conèixer de la millor manera: a un bar de Poblesec que es deia XXII Guitarres, entre cerveses i amb música en directe. Ara ja no existeix però era un local molt acollidor on el seu propietari, el Lucas, organitzava concerts i micros oberts. L'Aleix i jo vam anar a un micro obert acústic (sense bateria), perquè jo tenia el pressentiment de que allà podíem trobar algun baterista, cosa que no té gaire sentit. Dóna la casualitat de que el Josep a part de baterista, canta i toca la guitarra i el vam trobar participant a aquell micro obert. Vam veure que teníem gustos musicals similars i així va néixer Alison Darwin.

Abans d'Alison Darwin vaig estar a una banda que vam formar 4 amigues durant la ESO, amb 13 anys. Va ser amb aquella banda on vaig fer els meus primers concerts a sales com per exemple Bocanord. Després d'un temps el grup va anar canviant de membres i finalment es va trencar. Vaig estar un temps sense tocar fins al 2014, que vaig començar a actuar com a solista a pubs de Barcelona fins que al 2017 per fi va néixer el que actualment és Alison Darwin.

Josep: Jo he passat per algun que altre grup. Al meu poble natal, Oliva, vaig estar amb dos grups: com a cantant a un grup d'ska i després com a batera en un grup indie-rock. Vaig deixar un poc de costat la música grupal per coses de la vida, fins que varem decidir un amic meu i jo formar un grup, els dos cantants i guitarristes...massa ego en joc (riu). Provarem sort aquí Barna, i mentre vaig conèixer a l'Aleix i la Laura d'una forma bastant fortuïta. Per últim, per preferències d'amistat davant música, el grup amb el meu amic es va trencar i des de entonses que em centre 100% amb Alison Darwin.

Aleix: jo sembla que he encertat a la primera (riu).

2. Per què Alison Darwin? És una persona real? Un personatge inventat?

Aleix: En el moment que buscàvem nom tocàvem una cover de Taylor Swift, no ens agrada especialment Taylor Swift però aquella cançó si. Vam buscar alguna cosa d'ella que no es sàpiga i vam trobar que es diu Taylor Alison Swift i en aquell precís moment va passar per davant el gos de la meva germana que es diu Darwin i vam dir ja està, Alison Darwin. Demano disculpes a tots els que esperaven una resposta coherent.

3. Què voleu reivindicar amb la vostra música?

Josep: La nostra música pretén ser una clatellada d'aquelles que deixen una marca, que fan blau. Intentem oferir una finestra front a la bogeria social que estem vivint des de fa un temps, i no em refereixo al COVID. Parlem de tot poc un poc en realitat, però el que més ens crida és expressar sentiments que normalment la gent no presta atenció, o que, pot ser, hagin renunciat a trobar solució. En qualsevol cas, fem una crida al raonament i l'autocrítica, a la tornada de la vergonya per un mateix, algo que es va perdre al poder tenir l'oportunitat de mostrar el perfil que vulguis al món sense haver de sortir de l'habitació.

Aleix: Però no sempre tenim la mateixa visió. Al escriure acostumo a parlar de sensacions intrínseques i em sento molt reconfortat cada cop que algú es sent identificat amb alguna lletra. De vegades és inclús terapèutic escriure sobre les meves inseguretats o la por "al que diran" i intentar convertir-ho en lletres motivacionals que també puguin ajudar a qui li passi com a mi

4. A quin públic va dirigit el vostre espectacle?

Laura: El nostre espectacle va dirigit principalment a homes i dones adults que els hi agrada el rock i que senten especial afecte per la música dels 90. Molta gent ens diu que la nostra música els hi fa recordar a aquella dècada i hem notat que molts dels nostres seguidors, o bé van néixer a aquella dècada o bé la van viure de joves.