Ritmes que inviten a ballar i missatges que conviden a reflexionar. Alma Afrobeat Ensemble ha estat l'encarregada d'ianugurar la tercera edició del circuit del Barcelona Districte Cultural. El seu fundador i líder de la formació, el nord-americà Aaron Feder, que fa més d'una dècada que és veí de la ciutat, ens explica què és l'afrobeat, qui va ser el seu fundador i com ells han adaptat la seva música a una nova manera de fer.

- Com descobreixes l'afrobeat? I què té a veure Barcelona en aquesta història?
-Vaig començar a escoltar Fela Kuti i la música afrobeat quan treballava en una botiga de discos als afores de Chicago. Entre el 1998 i 1999, quan vaig viatjar a Barcelona, vaig començar a tocar amb músics africans a la Ciutadella, els diumenges. Compartia pis a la plaça del Trippy, en el Gòtic, amb una modelo eivissenca-holandesa que tenia un nuvi africà. Aquest any em va marcar molt i aquesta experiència em va fer venir ganes de viure fora del meu país i de poder definir la meva pròpia realitat.

-Què té l'afrobeat per haver-te enamorat?
-Em van cridar l'atenció els seus temes llargs i ballables, amb polirítmes de trance. Jo havia estat fan dels Grateful Dead, una banda americana mítica que també feia temes llargs i ballables (de fet, acabo de formar un nou grup en homenatge a ells, The Burning Shore). A més, em va passar el mateix que a Fela Kuti: la meva vida va canviar quan vaig començar a viatjar pel món i a conèixer a altres músics. Fela va estar molt influenciat per les seves estades a Londres i Los Angeles.

-Per què fer el grup des de Barcelona?
- Vaig començar el grup a Chicago, quan estava a la universitat. Fa 11 anys em vaig mudar a Barcelona i així vaig poder buscar una nova sonoritat, amb músics més internacionals, de diferents continents i de diferents orígens i cultures.

-Alma Afrobeat té influències més enllà de Fela?
-L'afrobeat va néixer d'una combinació d'estils de música, en els seus orígens estan la música highlife de Ghana i Nigèria i el funk americà. Des del nostre primer disc, nosaltres sempre hem inclòs altres influències: tenim un fagot en la secció de vents, un instrument poc comú en música moderna i encara menys en l'afrobeat; i el nostre cantant (de Lagos, Nigèria) Joe "Olawale" Psalmist és el fundador del First African Gospel Choir de Barcelona, així que també integrem les seves experiències i coneixements d'aquest tipus de música.

-Algunes de les vostres cançons són reivindicatives... Parleu de racisme, d'abús de poder....
- La música sempre ha estat una eina per al canvi social... Woody Guthrie, Bob Dylan, Fela Kuti, Bob Marley.... Tots han creat els seus propis mons i realitats i tots utilitzaven la música per expressar i intentar canviar els problemes que veien al seu al voltant. No perquè Fela era reivindicatiu hem de ser-ho nosaltres. Intentem crear i seguir el nostre propi camí, però alhora, cal reconèixer que la música de Fela sí que és una música de protesta; ignorar-ho és menysprear i subestimar la importància de la seva obra. Si algú busca música sense un missatge, que mirin per a una altra part: l'afrobeat sempre ha tingut un missatge darrere, i sempre hauria de tenir-ho. Per exemple, el primer single del nostre quart disc (que s'estrena al maig d'aquest any) es diu Remember i parla de què els polítics haurien de no solament recordar les seves promeses sinó també els efectes que les seves accions tenen.

-Què significa encara la figura de Fela Kuti?
-Fela Kuti encara representa la humanitat en la seva forma més complexa: amb aspiracions i desitjos perquè el món segueixi evolucionant. Encara que, alhora, cal recordar que no va ser cap sant.