La companyia de dansa La Boda ens presenta al Barcelona Districte Cultural ‘Técnicas para un abrazo perfecto’, un espectacle de dansa contemporània que ens mostra una història que és molt més habitual del que imaginem relacionada amb la violència domèstica. Dues persones dalt de l’escenari que ens faran sentir emocions impensables amb els seus moviments i la seva complicitat.

- Quines creieu que són realment les ‘tècniques per una abraçada perfecta’?
En la peça es poden veure abraçades de consol, abraçades que juguen, que sufoquen, que contenen, tendres, violents… deixem que el públic decideixi quin els sembla que és l'abraçada perfecta.

- La dansa, com a cultura i art, pot arribar a fer sentir coses inesperades al públic, i més la dansa contemporània interpretada per dues persones soles dalt l’escenari. Què voleu transmetre des de LaBoda amb ‘Técnicas para un abrazo perfecto’? Com sorgeix la idea d’aquest espectacle i dels seus moviments?
La idea va partir d'un interès mateix feia el gest de l'abraçada i els llocs on els podem trobar: quan ens acomiadem i ens trobem, les abraçades entre un pare i un fill, entre amigues, amb gent que desconeixem o per contra amb la qual tenim molta confiança… Investiguem també l'abraçada des de la dansa i les arts marcials. A la peça vam mostrar les diferents posicions de poder que podem trobar en una relació, i la delicada línia que hi ha entre el joc i la violència.

- En aquest cas, la mostra de dansa no representa una situació d’amor o complicitat, sinó una escena de violència domèstica sense filtres. Per què creieu que és necessari que es visibilitzin aquestes situacions, que són reals i del dia a dia, entre el públic?
Perquè avui en dia hi ha més consciència i accions socials que evidencien el problema de la violència de gènere però creiem que és important evidenciar quan comença. Aquests moments de dubtes, de malestar, de normalitzar comportaments que ens fan sentir malament i donar-los la importància que es mereixen, escenificar-los i així evitar futures situacions de violència.

- Penseu que la dansa pot arribar a ser una manera més de reivindicació i manifestació de problemes socials?
Sens dubte. Creiem que la dansa i en general les arts escèniques poden funcionar com un mirall de la societat i arribar més lluny perquè parlen a un altre lloc del cervell i del cor. Cada persona del públic pot posar de si mateix a la història que veu en escena i des d'aquí poden néixer diàlegs - que ja és el principi del canvi.

- Aquest espectacle creix amb el suport de la Xarxa de Centres Cívics de Barcelona i ara, amb el Barcelona Districte Cultural, tornareu a pujar a l’escenari de molts d’aquests equipaments. Creieu que és necessari el suport dels centres de la ciutat per a companyies i artistes emergents? Quina ha sigut la vostra experiència?
Meravellosa. Sempre hem rebut un suport molt encoratjador de part dels Centres Cívics: espais per a assajar, disponibilitat per a donar suport al projecte, ànims i disponibilitat per a qualsevol cosa. Ens agradaria aprofitar aquesta oportunitat per a agrair de tot cor al CC Teixonera, a la Sala Llavor Casanellas i al CC Joan Oliver Pere Quart. Com a artistes emergents, aquests espais fan possible que neixin nous projectes.