La primera vegada que no va cantar a la dutxa sinó davant d’un públic es va quedar sorpresa de  la reacció que va provocar en qui l’estava escoltant. Encara era una nena, passava uns dies en un campament organitzat pel Casal de Roquetes i només entonar una melodia va aconseguir despertar emocions tant entre els seus companys d’aventura com entre els monitors. Un d’ells li va aconsellar que comencés a educar la seva veu; i ho va fer. Però ella mateixa reconeix que el repte que va haver d’afrontar no va estar tant a perfeccionar la seva tècnica com en aconseguir “perdre la por escènica que sentia només pujar a l’escenari”.

Aquella nena, que després es va formar a Cabal Musical, una experiència del Taller de Músics, un cop acabades les classes de cant continuava treballant de valent, sola, a casa, per arribar a perdre la por. I ho va aconseguir quan va deixar de pujar en solitari a l’escenari i la va arropar una formació musical. Ara Monique Makon, a qui alguns han batejat com la diva de Ciutat Meridiana, ja domina l’escenari cada cop que el trepitja acompanyada dels Soul Titoo’s. Ells són una de les apostes de la segona edició del Barcelona Districte Cultural.

Monique Makon reconeix que “diva” és una paraula que creu que li queda gran. “Dives són Aretha Franklyn o Beyoncé”, replica assenyalant a dues de les seves cantants de capçalera com també ho és Adele o Amy Winehouse. “La meva veu, segurament, a la de qui més s’apropa és a la d’Amy Winehouse. A més, com ella, jo també intento cantar sempre des de la meva experiència, perquè és la manera en què crec que millor es pot connectar amb l’espectador”, explica la jove d’ascendència camerunesa.

D’aquestes cantants són algunes de les cançons que Monique versiona quan puja a l’escenari perquè, malgrat que reconeix que està treballant en temes propis, de moment el seu repertori està integrat per versions d’alguns temes molt coneguts. “Quan ens enfrontem a un nou tema per integrar-lo en el nostre repertori, intentem oblidar-nos de l’original i portar-lo al nostre terreny”. I qui és el seu terreny? “Fem un blues-rock. Ens agrada molt el rock i els clàssics però també ens va molt la tralla; som més de tralla que de tranquil·litat”.