Van ser rebomboris o revoltes o motins... I els van protagonitzar dones. Dones que no tenien diners a la butxaca o pa per portar a taula, dones que s'alçaven perquè no podien tenir cura de la seva família. Dones que, unides, aconseguien ser fortes. I guanyar. I canviar el món.

Aquells rebomboris encara s'escolten. D'aquells rebomboris ens arriba encara l'eco. I aquells rebomboris són ara el motor d'una creació comunitària, batejada com Rebomboris, que -emmarcada en el projecte ART i PART al barri de Sant Pere, Santa Caterina i La Ribera- es podrà veure en l'Espai Francesca Bonnemaison (els dies 26 i 27 de juliol), dintre de la programació de l'Antic Teatre al Festival Grec.

Rebomboris és fruit de molts mesos de treball a través de diferents tallers (en els que també han participat Tudanzas, Sindillar/Sinhogar i Mescladís), que han culminat en un procés de creació liderat per Marta Galán i Marta Vergonyós. "Ha estat un procés molt participatiu, sense cap jerarquia, amb una autoria molt transversal", ens explica Marta Galán una creació interdisciplinària (en la que conviuen el text, el moviment, els audiovisuals i les arts plàstiques) que s'articula en quatre escenes i tres rebomboris, tres interludis sonors protagonitzats per la veu, la percussió i alguns elements enregistrats.

Cada una de les quatre parts que articula la creació desenvolupa una de les línies de treball sobre la temàtica de cures i dones que l'equip ha explorat al llarg dels últims mesos: el vessant històric, que han treballat amb la historiadora Isabel Segura; la relació entre cures i amor, en la qual ha col·laborat la també historiadora Milagros Rivera; una altra sobre la relació entre cures i salut i les patologies vinculades a les dones, elaborada amb la metgessa Carme Valls; i una última, treballada amb Maria Jesús Izquierdo, que explora la relació entre les cures i l'economia i els motius pels quals el capitalisme no entén les cures com una part de l'economia, fet que provoca una precarització de qui treballa en aquest àmbit, que acostuma a ser dona i moltes vegades migrant.

Una vintena de veïns a l'escenari i una desena més a baix, encarregats de qüestions tècniques i d'assessoria, l'equip d'aquest Rebomboris és ampli i divers perquè reuneix dones -i també alguns homes- d'un ampli ventall d'edats i de procedències geogràfiques molt diverses. Un equip que ha aportat al llarg d'aquests mesos de feina en comú notes autobiogràfiques i anècdotes i també moltes hores de convivència. "Les veïnes que participen no poden viure aquest procés amb pressió sinó amb alegria", ens explica Marta Galán, qui apunta "alegria i veritat" com dos dels valors que trobarà a l'escenari qui s'acosti a conèixer aquests Rebomboris: "Podran assistir a un moment compartit de vida i ser partícips de la màgia que s'ha produït", afegeix Marta Galán, qui destaca la importància que moltes de les dones que participen en aquest espectacle formen part de projectes de creació de llarg recorregut amb l'Antic Teatre o amb la Bonne. "És important que els projectes tinguin continuïtat i que no existeixi una instrumentalització", conclou Galán.