Fins a 16 propostes de circ i dansa per a tots els públics
El pròxim 9 de febrer comença una nova programació del BDC que inclou en aquesta ocasió una desena de propostes representatives de diferents disciplines del circ. La primera setmana del circuit ja podreu gaudir de les acrobàcies de Circ Pistolet amb Potser no hi ha final i al març hi trobareu l'humor, els malabars i les acrobàcies d'estructures basculants de la companyia Mortelo&Manzani amb el seu espectacle Fili Busters. Més malabars, en aquesta ocasió a ritme de swing i de la mà de Ramiro Vergaz, que presentarà a l'abril White Bottom, un show elegant, extravagant i amb molt d’humor.
Però hi ha més! Hi ha les il·lusions amb cordes que crea el Señor StetS al seu espectacle Cuerdo o l'humor de dos espectacles: el de carrer La inauguració, que presentarà la companyia Las Kakofónicas, i el de Le Voyage, de JAM, una obra pensada per sacsejar i emocionar a l'hora que fer riure.
Al circuit hi trobareu també peces que barregen el circ amb altres disciplines, com la dansa o el teatre, com són Inmunda de la Companyia Janika, Toca Toc de la companyia PakiPaya o Italino Grand Hotel, de la companyia La Tal que fan un circ destinat a un públic familiar com també ho és l'adaptació teatral que del conte de H.C. Andersen fa la companyia Sifó a Sabates Vermelles.
Dansa: expressió i comunicació en moviment
La 13 edició del Barcelona Districte Cultura ofereix sis espectacles de dansa: US, de The Jokerz Company, un espectacle de krump, l’enèrgic estil de dansa urbana que als anys noranta va contrarestar la ira, l’agressivitat i la frustració que es vivia als carrers de Los Angeles, on va néixer. Shalott, de la companyia Guillem Batlle i Vlad Ion, barreja la dansa amb les acrobàcies i l’humor per parlar del caràcter finit de les coses i idees abstractes com el pas del temps.
Brodas Bros recupera a La Quela, el repertori musical infantil de tradició oral a través de l’experimentació amb llenguatges escènics com la dansa contemporània i el hip-hop. Unaiuna ens presenta un viatge sensorial, desinhibit i nihilista a Hacemos como que bailamos i Carmen Muñoz reivindica a Bailes de histéricas l’expressió i l’art de dones com Carmen Mora, Manuela Vargas o La Chana.