El viatge sempre és llarg. Però de vegades paga la pena recórrer el camí per arribar a un lloc millor. La Pera Llimonera han protagonitzat un llarg viatge amb els seus espectacles que sempre arriben a bon port, els escenaris i els aplaudiments. Ara ens expliquen un viatge, també llarg, i que està en mans de tots que arribi a bon port: el d'aquells que han de deixar el seu país per trobar un lloc on poder viure amb dignitat. I ho fan, com sempre, amb el llenguatge dels clowns.

-Com i per què decidiu fer un espectacle sobre les persones que venen aquí a refugiar-se?
Aclaparats per les imatges i notícies sobre "refugiats" en els mitjans de comunicació, en les xarxes socials i molt a prop de casa nostra, a conseqüència dels conflictes armats arreu del planeta, sentim la necessitat de crear Baobab. Un arbre, un bolet i un esquirol per intentar fer-nos ressò d'aquest drama vergonyós. Volem exposar aquesta realitat per reflexionar i qüestionar el nostre paper en aquests conflictes i intentar de la manera més humil posar-nos en la pell dels qui els pateixen.

-Creieu important sensibilitzar els més petits sobre aquesta problemàtica?
En la major part d'aquests conflictes els nens i nenes són els primers de patir-ne les conseqüències perdent els drets que tenen tots els infants. Sols o amb les seves famílies es veuen obligats a travessar fronteres i emprendre un llarg viatge per fugir de la violència. Un viatge que en la major part dels casos serà llarg, dur i ple de dificultats, amb l'objectiu de començar una nova vida en un altre país, però en molts casos sense perdre l'esperança de poder tornar algun dia a casa.

-Tenen els petits més empatia per comprendre determinades circumstàncies?
D'entrada són més sincers i no tenen tants prejudicis com els adults. És important que l'espectador se senti identificat amb els protagonistes de la història que posem en escena. Nosaltres, com a clowns, senzillament fotografiem, d'una forma una mica més exagerada, la realitat que ens envolta, una realitat que ells coneixen perfectament.

-Per què feu protagonistes de la història a dos manters i per què decidiu utilitzar una faula per fer arribar a l'espectador els seus problemes?
Malauradament els manters que veiem a les nostres ciutats s'han convertit en referent de molts homes i dones que han arribat aquí cercant refugi o senzillament una vida millor. Dia rere dia, per sobreviure., no paren de fugir d'un lloc a l'altre de la ciutat per a vendre bosses, samarretes o sabates... I com que interpretar és jugar, ells jugaran a fer de bolet i esquirol per fer-nos viure el "per què" i el "com" del seu llarg viatge .

-Teniu vint-i-cinc anys de trajectòria com a companyia, ha canviat molt la manera en què us heu d'adreçar als nens d'ençà que vau començar?
Seguim adreçant-nos als nens i nenes com a persones amb qui, en lloc d'ensenyar-los quelcom, compartim moltíssimes emocions. Els nens i les nenes ens ensenyen moltíssimes coses, sobretot a jugar, a fixar-nos en tot allò que ens envolta i a tocar de peus a terra en què està passant. Amb el temps vas descobrint la importància de la proximitat entre actor i espectador del fet teatral.

-Ha canviat molt la manera d'entendre els espectacles familiars en aquests vint-i-cinc anys?
A poc a poc la nostra societat va entenent que el teatre per a nenes i nens, el teatre infantil i familiar, és teatre, el mateix teatre que en diuen "d'adults". Que els petits i no tan petits espectadors es mereixen i tenen el dret com qualsevol espectador, a unes condicions de respecte i qualitat altíssimes i sense condicions.
-Treballeu habitualment amb el Toni Albà, què us aporteu els uns als altres? Com és la feina de creació que feu conjuntament?
La història de La pera llimonera va molt lligada amb en Toni Albà. La majoria dels nostres espectacles han estat dirigits i creats amb ell. Compartim una manera comuna d'entendre el teatre i sobretot l'humor com a llenguatge per a explicar les històries i transmetre les nostres emocions. Treballem creant els nostres espectacles de manera col·lectiva i consensuant les diferents propostes a partir d'un guió molt senzill que anirem desenvolupant a partir d'improvisacions. I sobretot, riem molt!!!