Al principi no hi havia cap Dios menguante. Al principi dels principis aquest espectacle havia de dir-se La verdadera historia de Adán y Eva. Però com que  aquesta és una història de tres (Adán, Eva i la serp) i només eren dos ballarins (Mar Gómez i Xavi Martínez), necessitaven inventar-se qui seria el tercer en discòrdia, qui personificaria la temptació. I aquí és on va aparèixer la rentadora. "És un personatge més, un personatge que crea tensió", explica Mar Gómez, directora artística de Dios menguante, un espectacle que va crear fa deu anys -i que des de llavors mantenen en el repertori del grup- i que li va reportar un premi Max i un Ciutat de Barcelona. "És molt fàcil que el públic s'identifiqui amb aquesta història perquè parla de l'amor d'un clergue per una dona a qui troba en un terrat quan està fent bugada i estenent la roba. O sigui que, des del principi, sabem que aquest serà un amor impossible, un amor que no anirà enlloc".
Però si quan la companyia de Mar Gómez va començar a parir aquest espectacle el nom era un altre, el que sí que hi era des del principi es la  música, perquè les composicions de Nino Rota van ser un dels motors per començar aquesta creació. "Xavi i jo som fans de la música de Nino Rota i treballar sobre ella ens va portar a crear una atmosfera per a l'espectacle semblant a la de les pel·lícules del neorealisme italià, que també ens agraden molt", afegeix la ballarina. "El neorealisme ens remet molt a la nostra pròpia història. Als pobles de l'interior d'Espanya encara trobes escenes molt neorealistes", afegeix Mar Gómez.
Si la ballarina i coreògrafa apunta que a Dios menguante hi ha pinzellades de tragèdia (la cerca d'allò que no podem aconseguir), el cert és que destil·la el mateix sentit de l'humor que la resta dels seus espectacles: el somriure és marca de la casa. I és precisament aquest tret tan característic del seu llenguatge el que Mar Gómez creu que la deixa fora d'alguns circuits de dansa contemporània. "Si és dansa narrativa, dansa amb un fil argumental i, a més, amb sentit de l'humor sembla que no acaba de quadrar amb el que alguns entenen per dansa contemporània", explica. No obstant això, el cert és que la seva companyia està molt present al circuit barceloní: durant el Grec 2016 va estrenar Así en el cielo como en la tierra i a la Mercè 2017 va presentar un espectacle de carrer. Ara treballa a La Capsa, a El Prat, en un nou espectacle, La vie en rose.