Igual que les monedes, hi ha barris que poden tenir dues cares, de vegades molt diferents. I el Poble-sec n'és un d'aquests.

Un barri que atrau els fons voltors i als nous inversors. Però un barri que expulsa als veïns de tota la vida.

Un barri que vol construir dúplex de disseny. Però un barri que va construir pisos petits i ofegants.

Un barri que vol ser de luxe. Però un barri que, encara ara, viu en precari.

I són aquestes les dues cares de Poble-sec que vol mostrar Barricidi, l'espectacle de teatre comunitari que els veïns i veïnes del barri preparen des de fa mesos amb l'acompanyament de Jordi Pérez (responsable del Teatre La Vilella i Cia SarGanTaNa) i la coreògrafa Vero Cendoya. Dues cares que queden retratades en un muntatge amb dues parts molt diferenciades: una subhasta falsa, però que sembla molt real, de tres projectes emblemàtics per a fons voltors i un desnonament, també fals però que angoixa com un de vertader, en un petit pis del barri, un pis habitat i ple d'històries.

En la primera de les dues sessions que van oferir el primer dissabte de juliol, a la porta del CC El Sortidor s'esperaven unes hostesses i uns gots de refresc. I, ja a dintre, tres projectes faraònics per a un barri cobdiciat (cèntric, a prop del mar i la muntanya...) on els preus es dupliquen i es tripliquen massa ràpid per poder seguir-los. Venen les Tres Xemeneies com a oficines per a empreses tecnològiques amb un golf al terrat; la Fira, com a barri residencial i tancat per a inversors amb possibles; i volen instal·lar a les botigues del barri, marques de luxe que convertiran les vivendes dels principals en els seus showrooms. I el públic convocat a la subhasta, a qui s'havia lliurat prèviament uns xecs, va haver de teixir aliances i fer les seves ofertes per poder arribar a fer-se amb el suculent negoci.

La segona part de l'espectacle té lloc a un pis del barri al qual s'arriba després d'una curta passejada. Un pis ple de records del passat i d'anhels per al present, un pis en el qual els espectadors viuran (patiran) un desnonament.

Són les dues cares d'un barri que carrega amb una creu i que queden evidenciades en un espectacle que els veïns han treballat amb afecte i intensitat, com es fa quan alguna cosa ens afecta massa de prop.