Si algú vol saber que significa empoderar, només cal que assisteixi a una de les dues funcions de Rebomboris en La Bonne i coneixerà un grup de dones a qui l'escenari empodera. Dones que parlen de dones, dones teixint xarxa amb altres dones, dones que tenen cura d'algú i de qui algú n'haurà de tenir en el futur, dones poderoses malgrat les moltes vegades que han estat invisibilitzades o que no han estat tingudes en compte, dones que s'emocionen i emocionen l'espectador, dones que reclamen els seus drets, dones que canten, dones que ballen, dones que riuen, dones que transmeten tones d'energia. Dones que quedaran en la memòria de qualsevol que les hagi conegut dalt d'aquest escenari, perquè juntes són posseïdores d'una força que sembla poder vèncer qualsevol obstacle.

Marta Galán i Marta Vergonyós  han treballat amb dones de diferents col·lectius (grup de l'Antic Teatre, dones del sindicat Sindillar, dones de barri, veïnes...) per construir plegades un espectacle que no només repassa què són, que han estat, que han significat i què signifiquen les xarxes de cures que tradicionalment teixeixen les dones sinó que ha creat amb totes elles una xarxa de dones que tenen cura les unes de les altres, perquè les dones que estan dalt de l'escenari a més de mostrar-se i de permetre que l'espectador descobreixi alguns dels seus secrets més profunds, de les seves debilitats i de les seves fortaleses, s'ajuden i ajudant-se ensenyen a ajudar a qui les contempla.

Rebomboris neix a partir de la feina de mesos amb les participants i mostra alguns dels moments que han viscut plegades, com la visita pels diferents espais que al llarg dels segles han estat escenari en el barri de Sant Pere, Santa Caterina i La Ribera de xarxes de cures de dones (impagable escoltar el que els explicava la historiadora Isabel Segura sobre com els museus i els centres de poder expliquen la Història a partir de les guerres i la violència i no de les cures i de la vida) i també les reunions on totes les dones compartien reivindicacions i on algunes de les dones que actualment malviuen com a treballadores de la llar s'emmirallaven en dones molt més grans que en els anys 50 i 60 malvivien també de feines precàries i sous indignes. Les condiciones laborals, les malalties pròpies de les dones com a conseqüència del tipus de feina que han de fer conviuen dalt de l'escenari amb moments molt més íntims com quan aquestes dones recorden d'aquells de qui han tingut cura: molt especial és el moment quan una dona de procedència africana explica la por que va passar en el viatge en pastera cap a Espanya embarassada de vuit mesos i pensant que podia perdre el seu fill, a qui ha batejat amb el nom de Miracle.

Un miracle sembla també el que aquestes dones aconsegueixen dalt de l'escenari: emocionar-nos amb la seva veritat i tornar-nos al carrer carregats i renovats amb les tones d'energia que desprenen.