Hi havia catifa. Però no era vermella sinó lila. Una catifa que es veia des de lluny, que tenia ganes de fer-se notar, de cridar l'atenció, d'atraure el públic i emportar-se'l cap a un món millor, el de la cultura. Així era la catifa lila que esperava als primers espectadors del Barcelona Districte Cultural en el Centre Cívic Urgell el passat divendres, quan es feia fosc. I els espectadors van anar arribant-hi, a poc a poc i sense pressa, però fins a omplir primer el vestíbul del centre i després el seu auditori, com en les millors nits de la millor sala de teatre de Barcelona. Una nit d'estrena amb l'aroma que sempre tenen les nits d'estrena, una olor d'entusiasme, de curiositat, de ganes...
El teló es va obrir a les 8 de la tarda, puntualment; però abans que s'aixequés els espectadors ja van viure uns quants moments de teatre amb els animadors del Barcelona Districte Cultural (algú es va fixar en les seves armilles farcides amb el logotip d'aquest circuit?, guapes, oi?). Ells es van encarregar de fer de mestres de cerimònia en el nostre photocall i van amenitzar l'estona que els espectadors van haver d'esperar per explicar què és aquest circuit d'espectacles organitzat per l'Ajuntament de Barcelona i quins dels seus muntatges es podran veure en el Centre Cívic Urgell.
I després va arribar el moment de Toni Mira, ballarí i coreògraf de nats Nus Dansa, i del seu Monòlit, amb el que va ballar i conversar, a qui va fer confidències i sobre el que va plorar, que va convertir en escenari per a les seves cançons i company per a les seves reflexions: "Quan un arriba als 50 ja no està per ximpleries: diu el que vol dir i fa el que vol fer", diu el ballarí des de l'escenari. I això és el que també fa en aquest espectacle que, en aproximadament una hora, ens presenta a l'home i ens desvetlla les claus que han construït la trajectòria del ballarí. Espectacle sincer que la platea del Centre Cívic Urgell va agrair amb una llarga ovació. Una ovació d'aquelles que en els grans teatres acostumen a anomenar-se 'de gala'.