Potser perdeu les sabates, però segur que recupereu el somriure. És difícil separar-se d'ell durant la representació de Libèl·lul', l'espectacle de Toti Toronell, una veritable obra d'artesania: escènica, però també d'escenografia.

Toti Toronell ha plantat un petit teatret de fira al centre de la sala d'actes del Casal Fonts d'en Fargues, que amb aquest espectacle s'estrenava al Barcelona Districte Cultural. Per poder entrar-hi has de veure-te-les amb una taquillera que té una retirada al Toti Toronell; i després a un acomodador que també se li sembla. Quan estàs a dintre de la seva petita carpa (no hi caben més de 50 persones), després d'haver-te assegut on ell t'ha dit, apareix el Toti amb les seves maletes i quan les obre comença a produir-se la màgia: veiem com surten globus i apareixen ninos que caminen per un fil fet de paper del lavabo com si fossin equilibristes; i ens trobem amb autòmats que són capaços de xerrar i donar-nos la benvinguda; i veiem com Toti balla com una estrella del rock; i com s'enamora d'un pal de fregar després d'escombrar amb ell el terra; i com roba les sabates dels espectadors perquè s'han declarat en rebel·lia i no paren de plorar. Toti fa el pallasso sense portar-ne el nas, encara que al final se'l posi i es pinti la cara. Toti no fa el pallasso; Toti ho és. I és molt difícil resistir-se, ja siguis petit o gran, a un pallasso fent pallassades. Perquè el pallasso sempre guanya. I en Toti ens roba el cor.

Només és al final, quan el show ja s'ha acabat i vol fer fora el públic que es resisteix a marxar-se, quan se li sent la veu: "Si teniu un moment perdut, deixeu que la felicitat us atrapi". Així que ja ho sabeu. Al seu costat, segur que la trobareu.