- Per què Bruce Lee? Amb què t’identifiques d’ell?
A partir dels anys setanta Bruce Lee es va convertir en tota una referència pel món de les arts marcials, la idea de versatilitat que avui en dia tractem o contemplem com una cosa quotidiana, necessària o fins i tot bàsica és una qualitat que en aquella època era poc comuna o impensable, sobretot en uns universos on la disciplina i el respecte podien convertir-se o confondre's fàcilment amb rigidesa o adoctrinament. La filosofia i la mentalitat d'en Bruce lluitava contra la "cristal·lització de les formes" i, aquesta entre moltes d'altres, han sigut aprenentatges que sempre he portat amb mi.

Podria dir que m'identifico amb tot i res amb ell. L'origen i el conflicte de viure assenyalat sempre com un "estranger" a tot arreu potser és la que més destacaria. Va ser un dels primers referents asiàtics amb més impacte mediàtic que va lluitar contra la invisibilització i estereotipació dels col·lectius racialitzats (als Estats Units, en aquella època, a les sèries i pel·lícules l'asiàtic sempre interpretava un paper de cambrer, majordom o mafiós, cosa que, cinquanta anys més tard, encara és vigent en aquest país), i s'ha convertit en la meva missió i vocació: canviar aquesta realitat que ens afecta a moltes persones.

Definiries Am I Bruce Lee com un espectacle només de dansa?
Evidentment no. Considero la dansa com l'eina amb la qual m'expresso amb més naturalitat, però des de sempre he sentit molta inquietud, curiositat i atracció per les arts del moviment. A Am I Bruce Lee barrejo la dansa amb arts marcials, el teatre, la veu... Sense oblidar-me, com sempre, de la dramatúrgia o el motiu pel qual ballo. Aquest espectacle preferiria definir-lo més com una crítica, un tast de realitat o una crida al món cultural de Barcelona o d'aquest país.

Aquest ha sigut el teu primer espectacle en solitari dalt de l’escenari. Què vas sentir el primer cop que el vas representar sense la companyia de ningú?
Sincerament, en molt pocs moments l'he sentit un projecte en solitari. Ha sigut un procés per investigar sobre la meva identitat, sí, però l'equip que m'acompanya ha estat present en tot moment.

Has guanyat diferents guardons i actuat a diferents parts del món. Què et sembla especial d’actuar en un ambient local i proper com són els escenaris del Barcelona Districte Cultural?
Tinc ganes de compartir-ho amb tot el públic de Barcelona, però em fa especial il·lusió la funció escolar que presentarem al Teatre Zona Nord. Sempre parlo de la importància que és tenir diferents referents i que aquests no siguin només occidentals, més quan Barcelona fa propaganda constant de ser "multicultural" i "multiètnica", si és així demostrem-ho de veritat i amb fets i, justament, poder actuar als escenaris del Barcelona Districte Cultural considero que és un primer pas important i imprescindible.

Com i per quin motiu es va fundar Kernel Dance Theatre? Quines alegries us ha donat la companyia?
El motiu principal per fundar la companyia va ser de treballar d'una forma col·lectiva i col·laborativa amb molta gent de diferents disciplines, posant en especial atenció a les arts del moviment. D'alegries en podríem mencionar de moltes, la primera de totes: poder seguir fent projectes, tenir l'oportunitat de crear i investigar sobre temes que ens generen inquietuds, amb totes les dificultats que suposa mantenir una companyia. A més a més fa poc vam estrenar la nova producció, LÓNG, a Fira Tàrrega i presentarem el projecte ben aviat a Fira Mediterrània. Tant de bo tinguem més oportunitats i constància, començar a rebre suport i recolzament econòmic i professional ens ajuda a créixer i ens anima a seguir treballant.