És molt jove, però sembla tenir les coses molt clares. Ella és una cantautora, però no una cantautora de guitarra i tamboret. Maria la Blanco presenta als escenaris del Barcelona Districte les cançons de Cantautora, el seu primer treball discogràfic, que reivindica com el d’una dona empoderada que decideix per ella mateixa.

Per què 'Cantautora'?
Perquè em representa i m'identifico com a tal.

Què vol dir per a tu ser una cantautora?
Una persona que canta les seves vivències, una persona que a través de la música i les paraules explica coses, reflexiona, expressa, sent... Però també una persona que decideix i tira endavant els seus projectes artístics.

Creus que és una figura que ha quedat devaluada en el món de la música i que cal reivindicar?
Vaig voler posar Cantautora com al nom del disc justament per reivindicar la paraula mateixa. Segurament, en el col·lectiu imaginari, quan pensem en cantautors, ens ve la imatge del cantautor dels anys 50 o 60. Persones amb la seva guitarra assegudes a un tamboret cantant cançons reivindicatives sobre temes socials i polítics. Cançons normalment lentes i amb un punt nostàlgic i d'estil més aviat folklòric. Aquesta va ser l'època de la cançó-protesta. Per mi ara la paraula "Cantautora" s'està reinventant, va més enllà d'aquestes figures musicals. Quan penso en una Cantautora veig a dones compositores damunt dels escenaris, ballant, amb la seva banda, amb els seus instruments... No es queda només amb la figura de persona que escriu lletres i les canta amb la seva guitarra, sinó que és una persona que decideix tot el que envolta el seu món artístic: Cantautora, és una dona empoderada decidint per ella mateixa.

Com explicaries les teves cançons? De què parlen les teves lletres?
En aquest disc trobem cançons que evoquen felicitat i eufòria, d'altres dubtes i conflictes i també en trobem que parlen de solucions i d'assoliment de coneixements. En definitiva, composicions que tracten sobre històries quotidianes, deixant també un espai per reivindicar temes socials com la diversitat o la igualtat. Penso que són cançons on destaca la naturalitat que es veu reflectida tant en les lletres, la música o la interpretació.

Quins són els teus referents musicals?
Les meves influències musicals transiten entre els ritmes llatins, la música mediterrània i el flamenc, amb pinzellades de bossa-nova o funk. Entre els meus referents musicals trobem a: Ketama, Rosario Flores, Alicia Keys, Stevie Wonder, Alejandro Sanz, Habana de Primera, Camarón, Estrella Morente...

Malgrat que ets molt jove ja has col·laborat amb moltes formacions, com van ser els teus inicis a la música i per què vas decidir fer el salt i presentar-te en solitari?
Des de petita he ballat i cantat als escenaris. Vaig estudiar música a l'escola municipal de música del meu barri. Estudiava viola, cant, i vaig aprendre a tocar la guitarra de manera autodidàctica . Allà vaig començar a compondre les primeres cançons: guitarra, llibreta i bolígraf. No vaig prendre una decisió, sempre he cantat i m'he inventat cançons, continuo fent les mateixes coses, però van agafant una altra dimensió.

Cap a on vols que evolucioni la teva carrera?
Espero que sempre tingui aquestes ganes d'expressar i explicar coses a través de la música, Espero que la meva carrera musical estigui en constant canvi i que sigui un aprenentatge per a mi i per a la gent que l'escolta.

El vostre projecte està molt lligat als centres cívics: neix a la Barceloneta i es presenta a Can Clariana. Ha estat important la seva col·laboració?
Aquest projecte no existiria sense aquests dos centres. Ha estat imprescindible la seva ajuda, ja que hem pogut disposar del temps i l'espai necessari per crear un espectacle d'aquesta magnitud. Estem molt agraïdes a aquests centres i a les persones que ens han obert les portes i que les segueixen obrint a gent jove amb idees noves i emprenedores.