El seu és un univers fet de fulls i de fulles. Els fulls de les llibretes amb les quals construeixen petits teatres per on es passegen els seus titelles. I les fulles dels pomers, els protagonistes d’aquest espectacle musical que els De_Paper adrecen als més menuts de la casa, encara que saben que els seus germans més grans també el podran gaudir.

Per què us etiqueteu com a espectacle de música? Té més pes la part musical que els teatres de paper i els titelles d'ombra?

Quan ens demanen que ens etiquetem ho fem com una companyia que practica la multidisciplinarietat. Els tres camps on ens movem sempre són la música, les arts visuals i el teatre d'objectes. En cada treball d'alguna manera hi són representats els tres, però pot adquirir més importància un o altre depenent de les necessitats de la història que volem explicar.

En el cas concret d'Una poma, un pomer, els tres tenen molta importància; la presència de la música hi és omnipresent, fins al punt que podríem parlar d'un concert, però el que realment explica la història són els titella-llibreta i els titelles d'ombra. Ens agrada pensar que es complementen i assoleixen un equilibri; de la mateixa manera que ho fa la natura durant el creixement de la pomera.

Com vau crear tot aquest univers estètic fet de llibretes de paper?

Volíem treballar sobre el pas del temps i com aquest fet afecta la natura que ens envolta. El paper és un element efímer, fràgil i fàcilment mutable, d'origen vegetal, fins i tot tenim el joc de paraules entre fulls de la llibreta i fulles de l'arbre. Per altra banda, el passar del fulls és una manera molt gràfica d'exemplificar com van passant les estacions, les plantes creixen o els animals es reprodueixen.

Com és la creació dels vostres espectacles: neix primer l'univers visual i després busqueu les cançons o és al revés o a la vegada?

Depèn de cada espectacle, però en general tot va molt a l'hora. De vegades la lletra d'una cançó ens dona la idea d'una acció dels titelles, o de vegades una acció dels titelles ens fa modificar la lletra de la cançó. En el cas d'Una poma, un pomer, volíem explicar el creixement de la pomera i la seva relació amb l'entorn i vam anar descobrint que hi havia tot un seguit de cançons tradicionals infantils que ens hi anaven com anell al dit. Vam partir d'aquí. D'una idea i d'una llista de cançons. Després, a l'hora de trenar la història sempre s'han d'acabar de perfilar coses, algunes cançons no servien i en vam triar d'altres, algunes estrofes les vam canviar, vam haver de crear algunes músiques per moments que necessitaven un cert ambient... però, en general, tot va de manera molt simultània i això creiem que es nota en el resultat final, fa que tot sigui més sòlid i quedi ben quallat.

Aquest espectacle és una petita reivindicació de la natura en un món que l'està oblidant?

La natura sempre hi és, no hi ha manera d'oblidar-la, nosaltres som natura. El que sí que volíem reivindicar és el desconegut món de les plantes. Moltes vegades ens encurioseix pensar si hi ha vida en altres planetes i ens encanta imaginar-nos éssers diferents a nosaltres, formes de vida exòtiques. En canvi, tenim la vida vegetal aquí mateix, que ens envolta i que ens és, en bona part, desconeguda. No ens parem mai a pensar com es relacionen les plantes, de quina manera es comuniquen entre elles, no sabem que es poden avisar quan detecten algun perill, que tenen maneres d'ajudar-se i refinats mètodes de subsistència. Vam partir de l'obra del neurobiòleg Steffano Mancuso, que té llibres molt interessants sobre la intel·ligència vegetal. És un món apassionant.

Us adreceu a nens molt petits com manteniu la seva atenció?

Tot i que és un espectacle que funciona molt bé per a la primera infància, també és veritat que als més grans també els atrau. Cada franja d'edat té unes motivacions diferents. Hi ha diferents nivells de lectura de l'espectacle, sempre intentem que sigui així, que tothom pugui treure'n profit.

Pel que hem vist, en general, la canalla més petita se sent molt atreta per la música. La Núria utilitza diferents instruments de percussió i la pedalera de loops que va repetint els sons. Treballem amb sons molt orgànics, piquem amb pedres i amb canyes, fem servir reclams d'ocells i altres sons que els són molt propers. A més, bona part de les cançons les coneixen i les saben cantar, això, sumat als dibuixos, ho fa molt atractiu per a les edats més primerenques. Per altra banda, els mecanismes de les llibretes, la gravació en directe i projecció en la pantalla i l'ús de la tecnologia, el fa interessant també per als més grans.