Magalí Sare arriba als escenaris del Barcelona Districte Cultural amb una doble proposta. Si compartirà quatre dels nostres escenaris amb Manel Fortià, amb qui ha treballat els temes de Fang i núvols, en un cinquè s’acompanyarà d’un altre dels seus músics habituals, en Sebastià Gris, amb qui comparteix el treball A boy & a girl

Buscar noves sonoritats a les músiques de sempre: jazz, folklore... Com ho feu? Com trieu els temes que us ve de gust tornar a reinterpretar i com els treballeu després?
No saps ben bé com, una persona va acumulant cançons que li han marcat d'alguna manera, sobretot els músics i la gent que consumeix molta música. El repertori el triem simplement a partir de capricis i ambicions musicals, o bé, com deia, per qüestions emocionals. D'aquí surt, per exemple, el projecte a duet amb el guitarrista Sebastià Gris i, acotant els gèneres, surt el disc A boy & a girl. Jo he estudiat molts anys de música clàssica i un dels orígens d'en Sebastià és la música popular mallorquina. Aquestes arrels nostres, barrejades amb les del productor del disc David Soler, són les que creen aquesta barreja de cançó i experimentació electrònica.
En el cas del duet amb en Manel Fortià, hem unit també les nostres arrels jazzístiques per aplicar la mateixa fórmula dels estàndards de jazz, aquesta vegada, a la música catalana i iberoamericana. Treballem molt la improvisació i la transgressió, amb tot l'amor del món, de les formes i les melodies.

Com treballes amb en Manel Fortià la convivència entre el contrabaix i la veu?

És un duet que té una sonoritat molt característica. La música sona crua i despullada perquè només hi ha la base d'una harmonia imaginària i la melodia al capdamunt del nostre espectre sonor. L'absència de l'harmonia, fa que un de nosaltres hagi d'adoptar el pes i la responsabilitat que té aquesta. Un de nosaltres ha de marcar bé els acords i el ritme per poder deixar a l'altre lliure. Això particularment ens encanta. Té molt risc per a nosaltres i volem transmetre com aquest tipus de comunicació entre nosaltres i el públic ens ho fa passar d'allò més bé.

Què queda de la Magali del Quartet Melt? I què en vas aprendre fent de cor al Liceu? Ens recordes com va ser la teva col·laboració amb la Clara Peya?
Cantar en corals, i sobretot amb el Quartet Mèlt, m'ha fet aguditzar molt l'afinació i també he après a modelar la meva veu per adaptar-me a (empastar amb) qualsevol timbre, fins i tot amb un contrabaix. De l'època cantant al Liceu en tinc molt bons records... va ser fort, jo tenia 9 anys. I vés, què voleu que us digui, cantar amb la Clara Peya ha estat una experiència molt intensa. Ella és una persona increïble, generosa i una gran artista. N'he après molt i me l'estimo molt.

Ja fa quasi cinc anys que treballeu plegats, com ha anat evolucionant la vostra manera d'entendre la música i cap a on voleu seguir caminant?
Hem tocat molts pals: jazz, folklore, pop, free... i després d'haver creat aquest projecte tan important per a nosaltres, volem deixar la petjada de la nostra trajectòria fins al moment. És per això que el següent pas és treure un disc aquest mateix novembre!