Els va agradar tant l’adaptació que el basc Iñaki Rikarti havia fet del conte clàssic de Polzet, que van decidir que ells ho volien fer en català. I s’hi van posar. Amb Rikarte com a director i un convidat de luxe a sobre de l’escenari, Jesus Agelet, qui durant molts anys va formar part de la companyia Els Joglars.

Què us va copsar de l'adaptació de Polzet en castellà que havia fet Iñaki Rikarte per voler-la traduir al català?
La dramatúrgia de l'Iñaki Rikarte converteix Polzet en una obra nova. La idea de fons de la proposta la vaig trobar brillant: jugar amb el tema principal de l'abandonament que pateixen els nens/es dels seus "grans" per donar-li la volta i que tracti sobre l'abandonament dels "grans" en mans dels que havien estat els seus nens/es. Aconseguir que les dues lectures convisquin en una mateixa proposta és tota una troballa.

Continua sent un conte adreçat als infants o té tantes lectures com a públics i arriba de maneres diferents a menuts i grans?
A Zum-Zum Teatre pensem que els espectacles no són mai només per a infants, són per a tots els públics. El que això implica és que les dramatúrgies han d'encabir necessàriament diferents nivells de lectura per satisfer les capacitats, la curiositat i les expectatives de públics de totes les edats.

L'abandonament i l'Alzheimer no semblen temes per a un espectacle per a infants... Creieu que amb ells es pot (s'ha de) parlar de tot?
Tots els temes que formen part de la vida, del dia a dia dels infants, són temes adequats per a ells, defensar una altra cosa és situar als nens i nenes com a ciutadans de segona categoria. És a partir del teatre que pots parlar de molts temes amb el distanciament necessari perquè no sigui traumàtic.

Hi ha cap diferència en treballar per a infants o per a públic adult?
El públic infantil és molt exigent, si l'atrapés tot va bé, però si no captes la seva atenció i el seu interès els perds molt ràpidament. No hi ha postureig, reaccionen al que veuen, al que viuen.
El públic infantil no necessita entendre les coses, en té prou de  gaudir-les (això també és un fet diferencial que el converteix en un públic molt agraït)
Pel que fa als espectacles no hi ha diferència, en l’àmbit dels professionals, de les produccions, dels recursos artístics, tecnològics i de producció hi ha propostes d'altíssim nivell.

Per què aquesta fórmula de traduir espectacles al català no s'havia practicat en els adreçats al públic familiar?
És molt més que traduir, nosaltres estrenem els espectacles en català i després els traduïm també al castellà. En aquest cas es tracta de fer-ne una versió adaptada a la llengua, a la companyia i al públic a la que va dirigit. Crec que és una molt bona manera de gaudir de petites joies teatrals que per qüestions de llengua no arriben a casa nostra.

Com ha estat la feina amb en Rikarte? I com amb el Jesús Agelet?
Tant l'Iñaki com a director com el Jesús com a actor són professionals de molt nivell, la dinàmica de treball i la feina s'han desenvolupat com en la resta d'espectacles de Zum-Zum. És veritat que gent nova afegeix perspectives, maneres de fer, de veure i d'entendre el teatre, és una experiència molt positiva que t'acaba contaminant positivament . Aquest és un altre dels grans objectius del projecte Polzet.