Boira a les orelles és un espectacle que parteix de les experiències de l’Enric Romaní, escenògraf d’Els Pirates Teatre, i de les experiències que tots els membres de la companyia han viscut amb ell. Amb aquesta proposta volen anar més enllà i arribar a descobrir el món de les persones amb diversitat funcional també a tots els que podem conviure amb elles amb la finalitat de millorar la forma en què les cuidem.

- Aquest 2021 Els Pirates Teatre celebreu 20 anys de trajectòria dalt dels escenaris no només de Catalunya, sinó també d'Alemanya, França o Itàlia. Què té la companyia què us proporciona aquesta proximitat i confiança amb el públic en tots els espectacles?
Per a nosaltres la companyia és, per davant de tot, com una petita família, un grup d'amics. Fem teatre perquè és la nostra passió, i ho fem junts perquè a l'hora de treballar ens ho passem d'allò més bé! Durant aquests anys la premisa principal a l'hora de crear un espectacle sempre ha estat "fer el teatre que ens agrada fer", espectacles amb gran presència d'humor, música i joc escènic, per a compartir-lo amb el nostre entorn més proper i amb aquelles persones que gaudeixin de la nostra manera d'explicar històries. Quan estem a l'escenari és nota la complicitat entre nosaltres i la nostra passió per la feina que estem fent, i suposem que és això el que fa que de cop caigui la quarta paret, i el públic connecti i se senti proper a nosaltres. Com a companyia ens encanta la proximitat amb el públic, sentir-lo a prop i fer-lo partícip dels nostres espectacles, que sigui un actor més i que gaudeixi de ser-ho. I això és que el procurem preservar en tots els espectacles que fem.

- Com va sorgir començar a explicar part de la història de l’Enric Romaní, membre de la companyia, a Boira a les orelles?
Com hem dit, els Pirates som una petita família artística, també més enllà de la feina. L’Enric és una part imprescindible de la identitat d’aquesta família artística i humana. Gràcies a ell hem reflexionat sovint sobre les capacitats i els recursos amb què treballem i vivim, com ens relacionem amb el nostre entorn i com prenem en consideració les capacitats de les persones amb qui convivim. Amb el temps, i com a resultat de totes aquestes reflexions, un dia vam pensar “I per què no fem un espectacle on les puguem explicar, de la manera que més ens agrada, a través del teatre i la música?”. I així va néixer la primera espurna de “Boira a les orelles”. Un espectacle que parteix de les experiències de l’Enric i de les nostres experiències amb ell, però que vol anar molt més enllà per mostrar l’ampli ventall de percepcions del món i de les capacitats que tenim i que desenvolupem per viure-hi.

- L'Enric va estar involucrat des del principi en ‘la seva pròpia història’?
Sí, l’Enric va estar involucrat en la creació de l’obra des dels inicis. I fins hi tot va posar algun condicionant! Quan li vam plantejar la idea de fer l’espectacle entorn la seva història, ens va dir que endavant, sempre i quan l’espectacle fos una comèdia que divertís i fes riure al públic.

- Per què és tan necessari treure’ns tots els prejudicis de les persones sordes? Creieu que amb aquest espectacle ho aconseguiu?
Amb aquest espectacle nosaltres expliquem una història d'una persona amb sordesa, però aquesta n'és una d'entre moltes. La història de l'Enric és peculiar, sobretot perquè va néixer en el si d'una família de músics, fet que va ser un gran condicionant perquè els seus pares decidicin apostar per la llengua parlada, en lloc de la llengua de signes. No sabem si amb l'espectacle hem aconseguit fer desaparèixer els perjudicis que hi ha entorn la sordesa, però sí que hem volgut posar en escena que hi ha diferents maneres de relacionar-nos amb aquesta. Alhora que també hem volgut mostrar l'ampli ventall de percepcions del món que hi ha i de les capacitats que tenim i que desenvolupem per viure-hi. Al cap hi ha la fi, més enllà de desmuntar prejudicis, la nostra voluntat ha estat transmetre el valor i la riquesa de la diversitat i sí aconseguir-ho per a nosaltres ja és una gran victoria.

- Què us ha ensenyat com a persones i com us han fet reflexionar històries com la de Boira a les Orelles i l'Enric? Què heu après d'haver pogut continuar pujant als escenaris aquest espectacle com a companyia?
Una de les moltes coses que ens ha ensenyat aquest viatge que hem fet per crear Boira a les orelles ha estat la importància vital de les persones que tenim al costat. L’Anna, coreògrafa de la companyia, és la germana bessona de l’Enric. Ella sempre diu que sovint ha fet d’orelles de l’Enric. Aquesta reflexió, i també la pròpia història de l’Enric, constaten la importància de tenir al nostre costat persones amb qui poder desenvolupar les nostres capacitats, créixer i afrontar qualsevol situació. Al cap i a la fi, Boira a les orelles és també un cant a l’amistat i a la necessitat d’establir relacions sanes i aprendre a cuidar-les.