Marta Buchaca es va plantejar què passa quan la teva parella t'aixeca la mà. I si aquest acte tan menyspreable pot passar un cop i mai més... I tot el que va descobrir ho va plasmar en una obra de teatre, Només una vegada, que es va estrenar al Festival Grec de l'any passat i que després es va presentar al Teatre Nacional de Catalunya, una obra que Buchaca vol que giri tant com li sigui possible i que ara aterra als escenaris del Barcelona Districte Cultural. "És important que les dones es vegin reflectides sobre l'escenari, que s'adonin que el que els està passant no els està succeint només a elles, que també els passa a moltes altres dones, que la violència masclista té un patró que es va repetint... En definitiva, que les dones vegin que no estan soles", explica Marta Buchaca, una dramaturga (que en aquest cas és també la directora) que aquesta tardor tindrà dues obres en cartellera: Només una vegada, al Barcelona Districte, i Rita a la Sala Beckett.

Marta Buchaca volia trencar tòpics sobre la violència masclista per saber com funciona. Per aquesta raó el primer que va fer és triar com a protagonistes una parella de classe mitjana-alta i així acabar amb l'estereotip que aquest és un problema que només afecta les classes més baixes. "Ni la intel·ligència ni la cultura ni els diners són antídots contra la violència masclista", explica Buchaca, qui també admet que el seu punt de partida inicial no era possible: "No et peguen només una vegada. La violència física està sempre acompanyada de violència psicològica. Quan algú et pega és perquè estàs vivint una relació malsana. Abans de pegar-te t'han estat minant l'autoestima durant molt temps".

Els personatges que Marta Buchaca posa sobre l'escenari, ella, el i el seu psicòleg, no són blanc ni negre, només víctima o només agressor. "No seria interessant escènicament". Els seus són personatges amb matisos, tant que fins i tot la víctima, a estones, pot tractar de justificar al seu agressor. "Amb aquesta obra els espectadors es poden sentir identificats amb situacions que ells han viscut, es poden identificar amb la víctima o amb l'agressor", afegeix la dramaturga que reconeix com d'important són les xerrades post funció per acabar de reflexionar sobre aquestes situacions. Si s'ha prestat a fer-ne en el marc de les activitats complementàries de Barcelona Districte, també ha treballat per aconseguir que Només una vegada fos accessible per a persones amb diferents discapacitats i en la seva presentació en els centres Parc Sandaru i Urgell s'oferirà amb audiodescripció, subtitulació, bucle magnètic, interpretació amb llenguatge de signes i la possibilitat de realitzar una visita tàctil prèvia a la funció. "Ha estat un esforç adaptar l'obra, però crec que és molt important que arribi com a més gent, millor".